Ningú dubta que la manifestació de dissabte contra les retallades del Govern català tenia una clara intencionalitat política de caire electoral, cosa que no treu en absolut ni una punta de raó per a manifestar-s’hi en contra. No la treu, almenys, als qui de veritat creuen que aquest no és el camí, que la gestió de la crisi està dirigida precisament pels mateixos poders econòmics que la van generar i que, encara que puntualment la responsabilitat recau en un Govern concret, en són còmplices tots els qui accepten el sistema com a tal.
Resulta insòlit, i d’una cara dura impressionant, que s’hi manifestin els socialistes, els mateixos que des del Govern espanyol amenacen i coaccionen el Govern català perquè aprofundeixi encara més en les retallades. Han arribat a impugnar fins i tot la convocatòria d’oposicions per a professors de secundària per considerar que el Govern català en convoca massa. I ja s’entén que amb un pressupost on més del 70% està destinat a despesa social, sanitat, ensenyament o serveis socials, retallar un 10 o un 20 per cent del pressupost global com pretenen els socialistes forçosament ha d’implicar retallades importants en aquests sectors. I la cara dura dels socialistes es converteix en cinisme pur quan és el mateix Govern espanyol el que es nega a complir amb les seves obligacions i a pagar el que deu a l’administració catalana. Cara dura i cinisme que esdevé mesquinesa quan són els mateixos que s’oposen a resoldre el tema del dèficit fiscal de Catalunya, i que estan disposats a lluitar fins on calgui per garantir que Catalunya continuarà sota l’espoli permanent d’Espanya.
La diferència entre els socialistes i els populars, en matèria econòmica, és mínima; igual com la diferència entre aquests i CiU. La principal diferència rau en què uns governen una administració, els altres una altra, i els tercers esperen fer-ho aviat. I quan es tracta d’assolir el poder o desgastar l’adversari, tot s’hi val; fins i tot fer veure que ells no farien exactament el mateix. Pel que fa a Esquerra i a Iniciativa, hom podria creure en les raons exposades per a manifestar-se en contra de les retallades, si no fos perquè ells també van formar part d’un Govern que participava de la mateixa política econòmica del sistema.
Sí, tenim tot el dret a manifestar-nos, com ho vam fer ahir, en contra de les retallades socials, les que ha emprès en els darrers anys el Govern socialista (pensions, sou de funcionaris, reformes laborals...), les que tímidament va encetar el tripartit, i les que desmesuradament ha emprès ara el Govern d’Artur Mas. Però jo no em vull manifestar al costat dels qui en són còmplices, dels qui farien el mateix si fossin al seu lloc o dels qui només ho fan com a forma partidista de desgast a l’adversari.
Resulta insòlit, i d’una cara dura impressionant, que s’hi manifestin els socialistes, els mateixos que des del Govern espanyol amenacen i coaccionen el Govern català perquè aprofundeixi encara més en les retallades. Han arribat a impugnar fins i tot la convocatòria d’oposicions per a professors de secundària per considerar que el Govern català en convoca massa. I ja s’entén que amb un pressupost on més del 70% està destinat a despesa social, sanitat, ensenyament o serveis socials, retallar un 10 o un 20 per cent del pressupost global com pretenen els socialistes forçosament ha d’implicar retallades importants en aquests sectors. I la cara dura dels socialistes es converteix en cinisme pur quan és el mateix Govern espanyol el que es nega a complir amb les seves obligacions i a pagar el que deu a l’administració catalana. Cara dura i cinisme que esdevé mesquinesa quan són els mateixos que s’oposen a resoldre el tema del dèficit fiscal de Catalunya, i que estan disposats a lluitar fins on calgui per garantir que Catalunya continuarà sota l’espoli permanent d’Espanya.
La diferència entre els socialistes i els populars, en matèria econòmica, és mínima; igual com la diferència entre aquests i CiU. La principal diferència rau en què uns governen una administració, els altres una altra, i els tercers esperen fer-ho aviat. I quan es tracta d’assolir el poder o desgastar l’adversari, tot s’hi val; fins i tot fer veure que ells no farien exactament el mateix. Pel que fa a Esquerra i a Iniciativa, hom podria creure en les raons exposades per a manifestar-se en contra de les retallades, si no fos perquè ells també van formar part d’un Govern que participava de la mateixa política econòmica del sistema.
Sí, tenim tot el dret a manifestar-nos, com ho vam fer ahir, en contra de les retallades socials, les que ha emprès en els darrers anys el Govern socialista (pensions, sou de funcionaris, reformes laborals...), les que tímidament va encetar el tripartit, i les que desmesuradament ha emprès ara el Govern d’Artur Mas. Però jo no em vull manifestar al costat dels qui en són còmplices, dels qui farien el mateix si fossin al seu lloc o dels qui només ho fan com a forma partidista de desgast a l’adversari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada