Grècia es troba a les portes de la insolvència total, i si no troba una solució ben aviat s’haurà de declarar en fallida. I algú pot preguntar-se com és que s’ha arribat a aquesta situació límit. És evident que la crisi ha trobat uns països més ben preparats que altres, i Grècia no devia estar precisament entre els capdavanters. Però un cop constatada la crítica situació en què es trobava el país, la Unió europea i el FMI van decidir que calia procedir al “rescat” de Grècia. Teòricament es tractava d’un ajut, un crèdit per a sortir de la crisi, però era evident que era un regal enverinat.
Les autoritats econòmiques que feien el préstec, a part d’uns elevadíssims interessos, es reservaven el dret d’imposar les condicions, que Grècia havia de complir al peu de la lletra. Des del Banc Europeu i des de les institucions europees li marcaven el camí a seguir: retallades de sous, desmantellament de l’estat del benestar, reformes estructurals en el sentit sempre d’afavorir els interessos dels poders econòmics, legislació regressiva en tots els sentits... era la recepta màgica i ineludible que els millors experts economistes de la Unió donaven al país hel·lènic perquè pogués posar remei a la seva crítica situació. I el govern grec, sense el més mínim marge de maniobra, i malgrat les lògiques protestes dels ciutadans, va anar aplicant la recepta sense dilació ni sortir-se del guió marcat. I poc més d’un anys després, fetes les reformes i retallades pertinents segons consell dels experts, resulta que Grècia torna a trobar-se al mateix lloc on era. A punt de la fallida.
Una primera reacció, infantil si voleu, podria ser pensar que els suposats experts, directors del Banc europeu i del FMI inclosos, són una colla d’incompetents. Les seves receptes han empitjorat la vida quotidiana dels ciutadans grecs, han limitat els seus drets i els han fet recular uns quants decennis pel que fa a cotes de benestar, però no han servit per a res. Però no seré pas jo qui posi en dubte la capacitat de tan il·lustres economistes. Probablement la resposta no calgui buscar-la en la capacitat tècnica dels qui en van orquestrar el rescat, sinó en els objectius reals del rescat, que no devien ser altres que els d’aprofitar la delicada situació del país per a completar-ne l’espoliació sense miraments.
Les autoritats econòmiques que feien el préstec, a part d’uns elevadíssims interessos, es reservaven el dret d’imposar les condicions, que Grècia havia de complir al peu de la lletra. Des del Banc Europeu i des de les institucions europees li marcaven el camí a seguir: retallades de sous, desmantellament de l’estat del benestar, reformes estructurals en el sentit sempre d’afavorir els interessos dels poders econòmics, legislació regressiva en tots els sentits... era la recepta màgica i ineludible que els millors experts economistes de la Unió donaven al país hel·lènic perquè pogués posar remei a la seva crítica situació. I el govern grec, sense el més mínim marge de maniobra, i malgrat les lògiques protestes dels ciutadans, va anar aplicant la recepta sense dilació ni sortir-se del guió marcat. I poc més d’un anys després, fetes les reformes i retallades pertinents segons consell dels experts, resulta que Grècia torna a trobar-se al mateix lloc on era. A punt de la fallida.
Una primera reacció, infantil si voleu, podria ser pensar que els suposats experts, directors del Banc europeu i del FMI inclosos, són una colla d’incompetents. Les seves receptes han empitjorat la vida quotidiana dels ciutadans grecs, han limitat els seus drets i els han fet recular uns quants decennis pel que fa a cotes de benestar, però no han servit per a res. Però no seré pas jo qui posi en dubte la capacitat de tan il·lustres economistes. Probablement la resposta no calgui buscar-la en la capacitat tècnica dels qui en van orquestrar el rescat, sinó en els objectius reals del rescat, que no devien ser altres que els d’aprofitar la delicada situació del país per a completar-ne l’espoliació sense miraments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada