Es parlava de la possibilitat que la política de retallades empresa per CiU, que ja ha començat a tenir la seva contestació social, acabés afectant la coalició nacionalista en aquestes eleccions. I serà difícil saber si, sense les retallades, la victòria hagués pogut ser més folgada. En qualsevol cas, Artur Mas ja ha començat a dir que els resultats obtinguts no deixen de ser un aval a la seva política; no sé si és ben bé això, però com a mínim pot argumentar que l’electorat no l’ha desaprovada.
Es pot, evidentment, carregar contra tot el sistema, i hi ha prou raons per a fer-ho; però el cert és que cap força política amb representació parlamentària no estaria disposada a arriscar-se a un enfrontament global contra les polítiques econòmiques que marquen les grans institucions i, sobretot, els grans centres de poder financer. Acceptant amb resignació el marc en què ens trobem, si més no a l’hora de fer aquesta anàlisi, podríem comparar les retallades que ja ha iniciat el Govern d’Artur Mas amb les que ha portat a terme el Govern socialista i que en tot cas els populars han considerat que arribaven tard i es quedaven curtes. Les retallades d’Artur Mas, a part dels perjudicis que ocasiona als usuaris empitjorant entre altres els serveis bàsics de salut i d’ensenyament, són retallades pressupostàries que, evidentment, aprofitarà el sector privat per a fer el seu agost. El fet de no cobrir vacants, l’eliminació de la sisena hora a Educació primària, el tancament de quiròfans i de plantes hospitalàries, perjudica greument la qualitat d’aquests serveis; dir el contrari és una solemne bajanada. Ara bé, en el moment en què el mateix Govern o un altre decideixi tornar a prioritzar i per tant a dotar l’ensenyament i la sanitat, la qualitat d’aquests serveis es pot recuperar amb una certa rapidesa perquè les retallades afecten més a la intensitat de les prestacions que a la seva estructura de fons.
Força diferent són les retallades empreses pel Govern socialista. No es tracta només de rebaixar el sou dels funcionaris, que en un futur més pròsper podrien ser compensats amb nous increments, sinó de reformes bàsiques de les lleis i les estructures socials. Les reformes laborals i del sistema de pensions, o la liquidació de les Caixes d’estalvi, per exemple, són perjudicis greus i irreparables que afecten la base del sistema i que desmantellen de veritat l’Estat del benestar. Des d’un punt de vista d’esquerres, cap de les dues retallades seria admissible, però en tot cas és molt més greu la dels socialistes en la mesura que representen retallades permanents i estructurals.
Es pot, evidentment, carregar contra tot el sistema, i hi ha prou raons per a fer-ho; però el cert és que cap força política amb representació parlamentària no estaria disposada a arriscar-se a un enfrontament global contra les polítiques econòmiques que marquen les grans institucions i, sobretot, els grans centres de poder financer. Acceptant amb resignació el marc en què ens trobem, si més no a l’hora de fer aquesta anàlisi, podríem comparar les retallades que ja ha iniciat el Govern d’Artur Mas amb les que ha portat a terme el Govern socialista i que en tot cas els populars han considerat que arribaven tard i es quedaven curtes. Les retallades d’Artur Mas, a part dels perjudicis que ocasiona als usuaris empitjorant entre altres els serveis bàsics de salut i d’ensenyament, són retallades pressupostàries que, evidentment, aprofitarà el sector privat per a fer el seu agost. El fet de no cobrir vacants, l’eliminació de la sisena hora a Educació primària, el tancament de quiròfans i de plantes hospitalàries, perjudica greument la qualitat d’aquests serveis; dir el contrari és una solemne bajanada. Ara bé, en el moment en què el mateix Govern o un altre decideixi tornar a prioritzar i per tant a dotar l’ensenyament i la sanitat, la qualitat d’aquests serveis es pot recuperar amb una certa rapidesa perquè les retallades afecten més a la intensitat de les prestacions que a la seva estructura de fons.
Força diferent són les retallades empreses pel Govern socialista. No es tracta només de rebaixar el sou dels funcionaris, que en un futur més pròsper podrien ser compensats amb nous increments, sinó de reformes bàsiques de les lleis i les estructures socials. Les reformes laborals i del sistema de pensions, o la liquidació de les Caixes d’estalvi, per exemple, són perjudicis greus i irreparables que afecten la base del sistema i que desmantellen de veritat l’Estat del benestar. Des d’un punt de vista d’esquerres, cap de les dues retallades seria admissible, però en tot cas és molt més greu la dels socialistes en la mesura que representen retallades permanents i estructurals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada