Pàgines

dilluns, 25 de juliol de 2011

L’Iceta, puny enlaire; mofa o impudícia?

Hi ha imatges televisives que poden ferir la sensibilitat de l’espectador, a no ser que aquest se les empassi sense mirar massa prim de què va la cosa. L’altre dia, davant del consolat noruec de Barcelona, diverses persones i grups van voler-hi testimoniar la seva solidaritat pels tràgics fets esdevinguts divendres passat a Noruega. Per TV3 ens van mostrar les imatges de l’acte organitzat per les Joventuts Socialistes, donat que el campament noruec víctima de la massacra de l’extrema dreta era també socialista o socialdemòcrata. I, entre altres, hi havia la figura de Miquel Iceta.

Fins aquí, tot entra dins de la més absoluta normalitat. Però heus aquí que tot d’una es posaren a cantar La Internacional i, sense el més mínim pudor, Miquel Iceta també aixecà el puny enlaire. Algú pot dir que és un gest sense sentit ni valor que el dirigent socialista devia fer per la inèrcia de veure la resta seguint la coreografia escaient a l’himne. Se suposa que no és obligatori entonar un himne per més que ho facin els de l’entorn, però sí que ho és mantenir-hi un mínim de respecte. El Partit socialista tenia tot el dret a canviar el rumb ideològic i deixar els principis que inspiraven el socialisme per acabar rendint-se a la irrefrenable força del liberalisme i de l’economia de mercat. Potser hauria estat més honrat canviar-se el nom per evitar equívocs, però tant se val. La seva política no té res a envejar a la majoria de partits conservadors o liberals; polítiques basades en acontentar els poders econòmics per tal que els seus beneficis acabin beneficiant de retruc el conjunt de la població, en lloc de garantir l’interès i el benestar de la majoria, encara que sigui a base de demanar més sacrificis als qui més tenen.

El Partit Socialista té tot el dret a fer polítiques de dretes, de dreta pura i dura, com ha fet en els darrers temps, i competir pel mateix espai ideològic que el Partit Popular. El que no veig tan clar és que pugui fer mofa dels símbols i himnes dels seus antecessors, cantant la Internacional i aixecant el puny enlaire. Hi ha imatge que fereixen la sensibilitat dels qui encara en conserven una mica.