Pàgines

dimecres, 14 de setembre de 2011

Grècia: frau, farsa, espoli o incompetència

Tot va seguint el seu curs, i el Govern grec ja ha anunciat que no disposa de gaire més recursos per a pagar nòmines i pensions més enllà del mes d’octubre. Els qui s’havien pres seriosament les mesures proposades i imposades per les autoritats monetàries europees haurien d’estar desconcertats. Resulta que, en un moment donat, Grècia es troba a punt del col·lapse i demana una ajuda als seus socis europeus; Europa li respon que sí, però a canvi Grècia ha d’emprendre severes mesures d’ajust que es carreguen sobre els treballadors, pensionistes i en general sobre el conjunt de la població. Però, uns mesos després resulta que Grècia es torna a trobar altre cop a punt de fer fallida. Es proposa un altre “rescat”, però forçant encara més el Govern grec perquè ajusti la seva economia; però, al final, Grècia ha de tornar a advertir que, malgrat tot, es troba al límit del desastre.

Però no sembla que hi hagi hagut massa desconcert; com si els experts ja ho veiessin a venir o ja ho haguessin previst. Algú hauria d’explicar als ciutadans grecs que han vist com els limitaven els seus recursos, els seus serveis i prestacions en nom del “rescat” del seu país, de què han servit tants sacrificis; o a qui ha beneficiat tot plegat. Ja suposo que els economistes del sistema hi donaran mil i una explicacions, però la realitat és que hi havia un poble que s’estava ofegant, que l’han obligat a fer molts sacrificis per salvar-lo, però que al final es continua ofegant. Així, resulta que no l’han rescatat! En el supòsit que féssim l’esforç de fer veure que creiem que les autoritats monetàries europees, amb el President del Banc europeu al capdavant, van dictar i imposar a Grècia totes aquelles mesures que creien necessàries per a treure el país de l’atzucac, el mínim que tocaria ara és el seu acomiadament immediat per incompetents; i probablement demanar responsabilitats per tanta incompetència. Però, no és el cas. Els mitjans de comunicació han ajudat a encobrir la farsa parlant sempre del “rescat de Grècia”, quan en realitat es tractava del rescat dels bancs que tenien diners prestats a Grècia. Tots els esforços exigits als grecs, però també els recursos esmerçats pel conjunt de països europeus no anaven dirigits a ajudar el poble grec sinó als bancs que temien no poder cobrar els interessos dels seus préstecs; el sistema pot admetre la misèria més absoluta, la marginació d’àmplies capes de la població, però no que el negoci dels bancs faci fallida.

Per acabar de fer escarni, en aquest segon rescat, els mateixos bancs que pretenien que se’ls garantís que ells cobrarien tots els interessos dels préstecs atorgats a Grècia han presentat com un acte de generositat el fet de participar en el refinançament del deute, a un interès més alt, això sí. Actualment, la majoria dels bancs francesos i alemanys que tenien préstecs concedits a Grècia, s’han desfet de pràcticament la meitat d’aquest deute de dubtós cobrament perquè els l’ha comprat el Banc europeu. Aquest és el veritable rescat.

2 comentaris:

Gerard ha dit...

Benvolgut Sr. Romeu,

Visc i treballo a Alemanya des de fa ja nou anys i conec forca bé el sistema de treballar i pensar alemany. A més, vaig estudiar un any a Franca i he treballat forca temps amb francesos, de manera que també puc dir que conec forca bé els francesos i la seva manera de fer.

Tot i que no discrepo amb allò que diu vostè, que el rescat de Grècia en veritat és el rescat dels bancs francesos i alemanys, penso que si aquests bancs van donar préstecs a Grècia o als grecs, és perquè els grecs els van demanar. Si jo no demano un préstec, de ben segur que no me'l donen, perquè els bancs no van amb la pistola a la mà obligant-me a firmar una hipoteca amb ells.

Per tant, per mi, la culpa d'aquesta situació és tripla:
1.- els grecs, que comencaren amb els fons de cohesió europeus i es van embalar massa a demanar préstecs, quan la seva economia no dóna per tant (no ho ha fet mai, de fet, o és que, a part del turisme i el Sr. Onassis, coneixem alguna altra gran empresa grega)?

2.- Els bancs, que es van dedicar a especular sabent que no tots els crèdits es tornarien (segur que ho sabien, els bancs no són tontos) i van saber jugar les seves cartes molt bé, perquè sabien que al final, l'estat (francès o alemany) no els deixarien caure.

3.- L'estat francès o alemany, que ha tingut "alumnes" espaviladets que han volgut fer el diner ràpid i fàcil, i quan les coses han anat malament, en lloc de castigar-los i fer-ne caure algun com a toc d'avís, encara els ajuda amb diners públics. És com a l'escola: antigament, si en suspenies 3, repeties curs i ja està, no ens queien els anells. Amb la LOGSE, passaven els alumnes tranquil-lament, per allò de no crear un "trauma" a l'alumne.

I així anem.

Josep Romeu ha dit...

Molt d'acord. Per suposat que Grècia, els governants grecs, tenen molta responsabilitat en la seva situació, com la tenen els d'aquí