Pàgines

dijous, 17 de novembre de 2011

Falsos governs tecnòcrates

Els “mercats” han fet la gran descoberta amb aquesta crisi. Han descobert que no els cal fer de lobby per pressionar els governs perquè legislin i governin en funció dels seus interessos; ara poden obligar, posar condicions i, quan cal, destituir i nomenar directament governs a la seva mida. És cert que van ensopegar, en part, a Islàndia, model que la majoria dels mitjans s’han cuidat prou de silenciar i d’evitar perquè no sigui una temptació a seguir per a d’altres. Però, a la resta de països, els ha sortit rodó, essent Grècia i Itàlia els darrers capítols on han aconseguit canviar els respectius governs.

Ha estat una tasca metòdica i perfectament ordenada. La crisi hauria pogut portar al llindar del col·lapse molts països alhora, però això els hauria dificultat la vampirització particularitzada i a fons. Per això han programat les crisis dels estats amb un ordre franciscà, un darrere l’altre, sense aturador però també sense encavallar-se. Els espanyols poden estar tranquils, mentre els depredadors estan ocupats amb Itàlia, però ja cal que es calcin si fan cas al seu refrany “cuando veas la barbas del vecino...”. Hores d’ara ja tothom legisla segons els seus dictats, i ni tan sols en plena campanya electoral ningú gosa dir que no s’avindrà al seu joc: no n’hi ha d’altre per jugar. O millor dit, no n’hi ha d’altre si es vol conservar el càrrec. Ho van imposar a Grècia, ho han fet també a Itàlia, i ara ja en parlen també per a l’estat espanyol: els partits polítics poden dirimir les seves diferències o la seva disputa per les cadires del poder amb unes eleccions, però al capdavall hauran de seguir les seves consignes, agradin o no als ciutadans. I per a fer-ho més fàcil, millor si es forma un govern dels anomenats tecnòcrates, com a Grècia o a Itàlia; així no tindran dubtes ni contradiccions ideològiques.

En cap cas, mai, els tecnòcrates no són gestors sense ideologia que actuen només per motivacions tècniques o professionals. Són els designats pels poders econòmics, aquí els “mercats”, per a executar les seves polítiques amb una ideologia molt concreta i precisa, de dreta extrema. Una dreta, a més, que té el desvergonyiment de disfressar-se d’apolítica, de tècnica i de no ideològica, perquè saben que democràticament les seves mesures serien rebutjades de ple, i les conseqüències són tan nocives i greus per al conjunt de la població que no les assumiria cap partit per pròpia iniciativa.

1 comentari:

Guillem ha dit...

Els teus articles son magistrals.