Pàgines

dissabte, 3 de desembre de 2011

Propostes o presidents denigrants

Al Parlament de Catalunya s’ha donat un dels espectacles més denigrants dels darrers temps. Ens semblava que Franco ja era mort i enterrat, però es veu que el seu esperit és ben viu encara. De fet, ja ho sabíem, i per tant no ens podia estranyar que un grup ultra nacionalista com Ciutadan’s plantegés la necessitat de censurar determinades expressions que, precisament perquè són certes, no agraden als nacionalistes espanyols. El que sí que ens ha estranyat és que una persona d’un partit democràtic, que per més inri és Presidenta del Parlament de Catalunya, els hagi fet el joc.

Està clar que als ultres espanyols els molesta sentir l’expressió “espoli fiscal” o “Espanya ens roba”. A quin lladre no li molesta que li tirin en cara! A molts catalans ens pot molestar, però, que ens incloguin dins d’Espanya, que per referir-nos a nosaltres es parli d“espanyols”, o que es digui que els catalans no tenim dret a decidir el nostre futur. Però, bé, a cap demòcrata català no se li acudiria dir que en un Parlament o en qualsevol altra institució o fòrum s’han de censurar aquestes expressions pròpies del nacionalisme espanyol. Vaig sentir vergonya quan em vaig assabentar que la Núria de Gispert (i ometo el qualificatiu de molt honorable perquè li seria impropi) havia atès la petició de C’s. Que després el diputat López Tena qualifiqués aquesta persona de “cosa vestida de fada” o de “mamarratxa” em sembla absolutament irrellevant; entenc que com a diputat se senti terriblement ofès de tenir com a Presidenta una “mamarratxa” com aquesta. Com és possible que partits democràtics acceptin que a la Cambra catalana s’estableixi una censura d’aquesta mena! O sigui que es poden dir disbarats, a vegades amb raó i a vegades sense, sobre la gestió de l’anterior o de l’actual Govern, però no es pot qualificar el greuge fiscal que Espanya ens imposa!.

I això coincideix en el temps amb la designació de l’ex President José Montilla com a nou senador. I té tot el dret, està clar. Però no deixa de ser un menysteniment del càrrec de President que va ostentar; acceptar ara el càrrec de senador implica considerar el seu pas per la presidència com un simple esglaó més en la seva carrera política. No són comparables les dues actituds, i només tenen en comú una manca de respecte per les institucions del país. Del Montilla, tot i que com a President va actuar amb prou dignitat, ja ens ho podíem esperar; però de la Núria Gispert, nomenada per CiU, no. Un partit democràtic no hauria d’admetre, i molt menys mantenir en el càrrec, una persona que té tan poc sentit democràtic com per a imposar censura als diputats.