Pàgines

diumenge, 1 de gener de 2012

A propòsit de la nova Llei de consultes

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Això del dret a decidir sembla que no ens ho acabem de creure. Ho vaig dir i denunciar reiteradament quan el tripartit elaborava la seva llei de consultes populars, i ho hauré de tornar a fer ara. Aquella llei del tripartit imposava, per decisió pròpia de la cambra catalana, que les consultes que pogués organitzar la Generalitat o el Parlament havien de ser només sobre temes de la seva competència i en tot cas necessitaven l’autorització del Govern espanyol. No només era un acte de submissió, sinó una renúncia per llei pròpia al dret a decidir, donant-los a més la coartada perfecta per denegar-nos el permís, ja que sempre podrien dir que ni la independència, ni el pacte fiscal ni cap de les qüestions importants que ens afecten són competència de les nostres institucions.

Per sort, ells mateixos la van impugnar davant del seu Tribunal Constitucional. Probablement no tant perquè consideressin que la llei en sí s’extralimitava com perquè qui té el poder, a més d’exercir-lo, en vol fer ostentació. Ara, aquest nou projecte de llei de CiU pretén esmenar la plana a l’anterior per a esquivar les restriccions que se’ns imposen des de Madrid i per a poder disposar d’una eina que podria ser útil a l’hora de reclamar el Pacte Fiscal. Per tant, té de positiu que la nova llei permetrà fer consultes sense necessitar una autorització del Govern espanyol, de manera que l’objecte de la consulta i la manera de presentar-la serà responsabilitat exclusiva del Govern català. Però aquestes millores no són gratuïtes. D’entrada, es renuncia a legislar sobre Referèndums, perquè és competència de l’Estat, de manera que les consultes que es facin amb aquesta llei no seran vinculants; de tota manera, penso que és millor renunciar a regular els referèndums que fer-ho acatant l’obligació de demanar permís a Madrid. Les consultes no es podran fer sobre el cens, perquè també l’ús del cens és competència exclusiva de l’Estat, sinó sobre el padró, tal com es va fer en les Consultes populars per la Independència. D’altra banda, em sembla una mica il•lús pensar que pel sol fet d’haver eliminat aquells aspectes que els nacionalistes espanyols i el seu Tribunal Constitucional consideraven improcedents en la llei anterior, i pel fet d’atenir-se a les seves consideracions o a les parts de l’Estatut que no han estat impugnades, ja vol dir que la llei no pugui ser recorreguda igualment pel Govern espanyol i que els jutges no puguin esmenar-se a ells mateixos per tornar a considerar inconstitucional la nova llei. No és una qüestió jurídica, sinó estrictament política.

Amb tot, hi ha un aspecte encara més preocupant en la filosofia dels impulsors de la nova llei. Se suposa, i ells mateixos ens ho diuen constantment, que es fa una Llei de Consultes perquè no es renuncia al dret a decidir; i per a fer-ho necessitem tenir una base legal, és a dir una llei, sobre la qual procedir. Però totes les explicacions que se’ns donen des del Govern es basen en afirmar i reafirmar que aquesta nova llei sí que s’adapta al text estatutari no invalidat pel Constitucional, a les seves indicacions i a les experiències fallides anteriorment com era la Llei del Tripartit o la temptativa d’Ibarretxe. És a dir que continuem emmarranats en basar-nos en les seves lleis per a exercir el nostre dret a decidir. Des del moment en què el Govern de la Generalitat ha hagut d’adaptar el seu projecte a la legalitat espanyola vigent, i per tant no ha pogut exercir el dret a decidir com volia fer-ho, és que ja hi estem renunciant. Des de la seva legalitat no anirem enlloc; o, almenys, enlloc que no vulguin ells.

El dret a decidir no consisteix ni en demanar permís ni en adaptar-nos a les seves exigències, sinó en decidir lliurement, començant per decidir com i en quines condicions fem la Llei que ha de regular les consultes que ens permetin exercir aquest dret a decidir. Puc entendre, sense estar-hi d’acord, que es digui que encara no és el moment o que cal esperar a tenir les condicions més favorables, però de cap de les maneres que s’afirmi que el dret a decidir l’hem d’exercir amb les seves lleis. La primera decisió a prendre per a exercir el dret a decidir serà la de decidir al marge d’una legalitat que no reconeixem, i en base a la nostra legitimitat.