Pàgines

divendres, 27 d’abril de 2012

La violència té els seus seguidors

Els feixistes, per definició, porten la violència a la sang. I quan van beguts, la barreja esdevé explosiva. Per a qualsevol personatge públic, diguem-ne normal, un descontrol o un exabrupte fora de lloc pot equivaldre a la seva desqualificació; un polític a qui s’imputés algun cas de violència domèstica, d’agressions o de provocacions de qualsevol altra mena seria censurat immediatament i, probablement forçat a dimitir N’hem vist molts casos, aquí i arreu. A un feixista, no. L’exhibició de brots de violència són una forma de treure pit i de demostrar la seva gallardia.

Es podria pensar que la violència és rebutjada per la majoria de la població. Per la majoria, potser sí; però hi ha una gens menyspreable massa de població que no en defuig pas, si amb la violència hi veu una forma de beneficiar-se’n. Quan els grups nazis alemanys, a finals dels anys trenta, atemorien la població del propi país, estrangers, jueus o gitanos, però també d’autòctons, molts alemanys se sentien identificats amb aquella violència perquè creien que ells en sortirien beneficiats. El Berlusconi esquitxat per tota mena d’escàndols, de corrupció política, econòmica i de menors, no va caure a les urnes per manca de suport popular sinó perquè va deixar d’interessar als poders econòmics europeus. Arreu d’Europa, escudats amb la crisi, apareixen els grups d’extrema dreta que fan apologia de la violència i de l’odi racial; i tenen el seu suport electoral perquè, lamentablement, no són pas pocs els ciutadans que emprarien la violència si no tinguessin por de la justícia i si creguessin, com els diuen els seus líders, que en poden treure profit.

Els grups municipals de l’Ajuntament de Vic han condemnat la violència dels darrers dies provocada, com ja ha fet en tantes altres ocasions, per un sinistre personatge local amb aspiracions de Führer . Per a ell, i per als seus seguidors, les condemnes a la violència serveixen de ben poca cosa. Per als alemanys nazis, la culpa de la violència era l’existència de jueus o de gitanos; si aquests no haguessin existit no haurien tingut necessitat de perseguir-los. És un estadi de degradació moral altament perillós.