Pàgines

dimarts, 15 de maig de 2012

A la deriva, amb un timoner que no sap on va

No guanyem per ensurts. Cada dos per tres el Govern Rajoy ens sorprèn amb noves mesures que corregeixen o contradiuen les que ell mateix havia promulgat dies enrere. I a cada reforma el govern ens en canta les excel•lències com si es tractés de la solució màgica i ideal per a sortir de la crítica situació que patim. Però, veient que lluny de resoldre res més aviat ens enfanguem encara més, en treu una de nova amb l’esperança que, aquesta vegada sí, l’haurem encertat.

A Europa li riuen les gràcies perquè el veuen com un cadell submís i obedient, incapaç de dir aquesta ànima és meva, sempre predisposat a acontentar els mercats. Però la mateixa Europa que l’aplaudeix li dóna una nova cargolada de torniquet, amb noves exigències. I llavors és el mateix Rajoy qui s’exclama dient que no entén com és que els mercats no tinguin en compte el seu esforç (bé, de fet, és l’esforç que fa fer als altres) d’austeritat. I és que ja hauria de saber que els mercats no es calmen per un decret de més o de menys. Al contrari, tants decrets i contradecrets no revelen sinó una feblesa i una inseguretat del Govern que per si mateix ja no inspira confiança. Ben mirat, el nou decret d’estabilitat financera, que preveu per als bancs una nova provisió de fons, no resol ni té la intenció de resoldre absolutament res; i això també ho saben els mercats. El decret provocarà la desaparició de més bancs que en no poder fer aquesta provisió de fons es veuran obligats a demanar un “ajut” a un interès del 10%, pensat per a què no puguin retornar-lo i quedar així en mans de l’Estat. Però no pas perquè l’Estat tingui la intenció o la voluntat de crear una banca pública, sinó simplement per a poder agafar els recursos que es treuen dels serveis bàsics dels ciutadans per a sanejar-los i poder-los retornar a les grans entitats financeres. I això pot interessar als grans bancs, però no té per què tenir cap interès per als mercats. I si, a més, sabem que aquesta mesura provocarà que les entitats tinguin menys recursos per a donar crèdit a famílies i a empreses, ja podem pensar que tampoc ha d’engrescar excessivament saber que s’agreujarà la crisi.

Quan algú ha d’anar reformant les reformes empreses, quan cada dia o cada divendres ha de treure una nova mesura, és que no sap on va, no sap com anar-hi o simplement no sap ni on el porten. I, pel que veiem, els mercats juguen amb l’Estat espanyol com qui juga amb una nina de drap; si hi veuen la possibilitat d’especular amb el deute espanyol no s’entretindran amb foteses com els decrets de Rajoy.