Pàgines

dimarts, 8 de maig de 2012

Quan els dimarts plantin cara als divendres

L’odi i la fòbia del Partit Popular contra Catalunya, contra la seva gent, la seva llengua i la seva identitat estan desbocats, i es materialitzen des de fa mesos en els Consells de Ministres dels divendres. Una setmana rere l’altra, el Govern de Rajoy va dictant la seva llei per a laminar el ja migrat autogovern de Catalunya i per a perjudicar-nos econòmicament. I això amb la complicitat de la trepa de l’Alícia que treballen també incansablement per aconseguir el trencament de la cohesió social i que Catalunya no disposi dels recursos que necessita i que ens roben a diari.

El Govern de Catalunya, fins ara, potser per l’afinitat ideològica, ha vingut claudicant, ajupint el cap i mostrant-se servil envers el poder espanyol. Ni tan sols no va gosar presentar recurs d’inconstitucionalitat per la Reforma Laboral, tot i el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries. Un darrere l’altre, des del President al darrer Conseller, passant pel portaveu del Govern o la Presidenta del Parlament, s’han anat queixant d’aquestes agressions, incompliments i actituds recentralitzadores del PP, a vegades fins i tot amb un to d’aparença agressiva; però, res. A Madrid, ja saben que després de la cridadissa ve la calma, el pacte i la submissió; apliquen la saviesa popular que els diu allò de “perro que ladra, no muerde”. I de moment els ha funcionat al peu de la lletra: molta bordada i poca mossegada.

Però aquest cap de setmana, el portaveu del Govern català, el Quico Homs, ha llançat la seva rèplica d’amenaça: “aquest dimarts, el Govern plantarà cara”. Costa de creure, la veritat; tot i que ho voldríem creure. Tant de bo que ens sorprenguin i les mesures del Govern català no es limitin a les típiques declaracions altisonants que no van més enllà del ressò de les mateixes paraules. No serveix de res presentar les agressions contra Catalunya al Consell de Garanties Estatutàries, si després no es fa el següent pas; com tampoc de res serveix personar-se al Tribunal Constitucional sabent que aquest està sotmès a la voluntat i l’arbitri del Govern espanyol, i que en tot cas les seves resolucions es poden allargar indefinidament, segons l’interès polític del partit. Si plantar cara no vol dir deixar clar que no s’acataran les decisions que ens siguin perjudicials, i si no vol dir que s’emprendran les decisions que calgui, encara que no encaixin en la legalitat espanyola, la veritat és que “plantar cara” no vol dir res.