Pàgines

dimarts, 22 de maig de 2012

Qui pot creure’s aquests filibusters

Pel que es veu, hi ha més raons de les que deia ahir per entendre per què el mateix Govern que es mostrava tan dur i amenaçador davant de la possibilitat que alguna Comunitat (ells pensaven només en la catalana) incomplís amb el topall de dèficit fixat, es mostrés alhora tan flexible, tolerant i comprensiu amb les autonomies que havien camuflat els seus comptes. No es tractava només de protegir el desgovern dels populars autonòmics; hi havia una altra raó de fons: la mentida i l’engany forma part de l’essència del Govern Central.

Si abans-d’ahir quedava en evidència la falsedat i la deshonestedat d’un Govern que s’escuda amb la crisi per a portar a terme la seva obsessió recentralitzadora, ahir superava tots els imaginables: el Govern espanyol minimitzava el fet que una comunitat autònoma falsegés les dades per presentar una xifra de dèficit reduïda a la meitat, ni més ni menys perquè era si fa o no fa el mateix que estava fent ell amb el cas de Bankia. Fa molts mesos que se sap que Bankia està en una situació de fallida, per més que ho dissimulaven o ho camuflaven els informes oficials, inclosos els del Banc d’Espanya. Finalment, no han pogut contenir més la farsa i han hagut de reconèixer la situació de l’entitat bancària; però sempre seguint la norma de la casa. El Govern donava a conèixer la quantitat de diners que caldria injectar a Bankia per a salvar-la del naufragi. Però el Govern tornava a mentir donant una xifra, no pas inexacta, sinó un 150% inferior a la real, que ha optar per dir ara, si és que aquesta és la real i no una nova mentida.

Quina credibilitat mereix un Govern com aquest? Absolutament cap. No és d’estranyar que Europa no es fiï de les paraules i dels informes del Govern, i que acabi enviant auditors independents, és a dir, seriosos, per a conèixer la situació real de la banca espanyola. Els informes econòmics del Govern o del Banc d’Espanya tenen menys valor que les seves promeses. Han fet norma de la trampa i de l’engany, que només se sostenen perquè hi ha dropos que els fan el joc i en treuen el seu benefici personal.