Pàgines

dimecres, 25 de juliol de 2012

No fallen les mesures, sinó l’objectiu

Tothom pot cometre errors: els analistes, els metges, els economistes, els arquitectes, els advocats, els pastissers... Només els déus i els imbècils poden dir que no s’equivoquen mai. Per això, i sense eximir-ne la responsabilitat de cadascú, els errors són comprensibles i disculpables, perquè tots som humans. Ara bé, quan algú s’equivoca reiteradament, i s’emperna a persistir en el seu error per més que se l’adverteixi i que els resultats siguin incontestables, aleshores ja no podem parlar d’error comprensible ni disculpable.

Tothom deu conèixer casos d’errors professionals, puntuals, que no el desqualifiquen si l’admet i es proposa esmenar-lo. Altrament, aquell professional que es reiterés i persistís en el seu error sí que seria desqualificat com a tal. Doncs bé, el Govern espanyol deia que la seva prioritat seria sortir de la crisi, crear llocs de treball i reactivar l’economia; i no ho ha deixat de dir en tots aquests mesos com un element més per a justificar les seves mesures econòmiques. De fet, Rajoy va prometre que el Govern aniria aprovant noves mesures cada divendres, sempre amb la promesa que, ara sí, serien les mesures que ens farien sortir de l’atzucac. Naturalment, hi ha tot un seguit d’economistes que, arriscant el seu prestigi, justifiquen una i altra vegada les polítiques del Govern, per més que la realitat els contradigui; d’altres, però, adverteixen que per aquest camí no es va enlloc; o, pitjor encara, es va exactament en la direcció contrària a la que diuen anar. Les mesures econòmiques, a batzegades, corregint-se i contradient-se en un exercici d’improvisació constant, donen els resultats lògics i que calia esperar: més atur, més crisi, menys activitat econòmica, més recessió, menys ingressos, més dèficit... I, simulant baixar  de l’hort, els Rajoy, Montoro i de Guindos surten cada dia a dir que no entenen que “havent fet els deures”, amb la mar de mesures preses, no solament no aturen la crisi sinó que s’ensorren irremeiablement, i els mercats lògicament desconfien cada vegada més. Rajoy ha aconseguit el que semblava impossible: fer que el Govern de Rodríguez Zapatero hagi deixat de ser, i amb diferència, el pitjor govern espanyol dels darrers temps.

És per imbecil·litat, per ignorància, per ineptitud, per incompetència, per estultícia...? Jo no diria tant. L’única cosa que falla en aquest Govern és a l’hora d’explicar les mesures. Com ja és norma de la casa, la mentida i l’engany formen part del nucli essencial de la seva actuació. I no és que prenguin unes mesures que després no tinguin els resultats previstos, sinó que no quadra l’explicació de l’objectiu. El Govern de Rajoy està decidit a portar el país a la ruïna i a fer pagar als ciutadans tot el que faci falta, per tal d’aconseguir el seu objectiu: eliminar d’una banda l’estat del benestar per retornar a èpoques decimonòniques amb tota la legislació posada al servei dels poders econòmics, havent liquidat els drets laborals i socials, i d l’altra eliminar l’Estat autonòmic descentralitzat, insuficient per als catalans, però excessiu per als espanyols. En aquest doble objectiu, té els grans empresaris a favor, fins i tot sabent que a curt termini també els perjudica a ells, i compta amb la complicitat d’uns Governs autonòmics que o ja els va bé que els treguin competències o, com en el nostre cas, no tenen la valentia suficient com per a plantar-hi cara.