Pàgines

diumenge, 12 d’agost de 2012

Elecciona anticipades, per a fer què?

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Tot sembla indicar que anem de cara a unes eleccions anticipades. El Govern espanyol té clar que, amb una Generalitat escanyada financerament, li és molt fàcil tenir-nos sota control. I, per tant, mantindrà tant com pugui aquesta situació fins i tot en el supòsit que comencéssim a sortir de la crisi (cosa del tot improbable donat que, de moment, totes les polítiques van adreçades a aprofundir encara més la crisi). Una situació que es fa insostenible per al Govern d’Artur Mas, per més que aquest intenti convèncer els espanyols que ha de ser anant tots plegats que ens en sortirem.

El President ja ho ha advertit en alguna ocasió i suposo que finalment s’hi veurà obligat: convocar eleccions anticipades, probablement a la primavera. Un cop constatat que per part de Madrid no hi ha cap voluntat de negociar no solament el Pacte Fiscal, sinó ni tan sols el pagament dels deutes contrets per llei amb la Generalitat, Artur Mas té l’excusa perfecta per convocar-les. En principi, sembla que ho haurien de tenir mal parat els qui s’han oposat a una proposta de finançament una mica més justa per a Catalunya; però dels nacionalistes espanyols no se’n pot fer massa cabal, perquè, a diferència dels catalans, ells per la pàtria sí que estan disposats a tot.

Artur Mas juga amb la possibilitat d’obtenir, d’aquesta manera, una majoria més folgada i fins i tot una majoria absoluta. En qualsevol cas, sembla clar que si volgués disposaria d’una majoria nacionalista prou sòlida al Parlament, amb una ERC que sembla remuntar, una IC-V que ha demostrat voluntat de jugar a favor del país i una Solidaritat que podria repetir presència al Parlament. Però, com sempre, el tema no està en si disposarem d’una majoria sobiranista al Parlament, sinó quin paper volem que jugui aquesta majoria.

Ben mirat, en aquesta legislatura CiU ja tenia l’opció de pactar grans acords de país amb ERC, amb IC-V i amb Solidaritat; però ha preferit pactar amb el PP, perquè ha prioritzar les polítiques de dretes afavorint fiscalment els més rics a base de retallar polítiques socials. I per a fer aquestes polítiques, és evident que no podia, ni podrà, comptar ni amb ERC ni amb IC-V.

Per tant, el tema està en saber amb quin plantejament enfocarà CiU la nova legislatura, si convoca eleccions anticipades. Molt em temo que no serà allò que podria semblar tan evident als independentistes: presentar-se a les eleccions amb la proposta d’articular una majoria parlamentària per fer una declaració d’independència i tot seguit convocar una consulta popular per encetar definitivament el procés d’emancipació nacional. Molt em temo que es repetirà la jugada de marejar la perdiu per no anar enlloc: repetir com a eslògan electoral el tema del Pacte Fiscal (ara li podrien canviar de nom, si consideressin que aquest està gastat) amb la proposta de portar-lo a negociar amb el Govern espanyol. És a dir: res de res, més del mateix.    

¿Algú creu que CiU farà un acte de dignitat nacional i donarà un pas endavant, ara que ja ha constatat la inviabilitat de les seves propostes descafeïnades d’anar a pactar amb el Govern espanyol? A molts, ens agradaria creure-ho.