Pàgines

dimarts, 28 d’agost de 2012

Qui les passa magres

A vegades els mitjans de comunicació en fan un gra massa amb les petites relliscades, frases fora de to, i sovint tretes de context, amb què ens obsequien els polítics. Està clar que una cosa és el llenguatge políticament correcte a què estan avesats quan saben que hi ha micròfons oberts, i una altra és el que pensen de veritat i el que comenten en les converses informals.

El darrer cas és el del diputat popular Guillermo Collarte, amb l’agreujant que ell no va ser enxampat en una conversa familiar ni entre amics sinó que ho va dir en una entrevista al diari “La voz de Galicia”. Amb tot el convenciment de qui respon quelcom que sap que anirà en lletra impresa va deixar anar que “les passa bastant magres”, malgrat cobrar més de cinc mil euros al mes. Com sempre, podem dir que va ser una relliscada de la qual ja ha demanat perdó o recordar aquella dita “qui té boca s’equivoca”. Però és que no ha estat cap error, ni tan sols una relliscada, tret de la relliscada de dir-ho en una entrevista a un periodista amb una gravadora engegada. El tema és molt més de fons: Els polítics en general, però especialment els del PP, parlen un altre llenguatge, que no té res a veure amb el del comú de la ciutadania. La seva concepció de la realitat de les coses és diametralment oposada a la de la gent del carrer, els qui tenen la sort de viure amb un sou mileurista, amb una migrada pensió o que esperen poder cobrar els 400 euros per no tenir altre ingrés per a sobreviure.

No és una anècdota, doncs, sinó el reflex de la concepció de la política que tenen aquesta trepa de vividors. Així s’explica que el Partit Popular prengui mesures, totes les mesures, orientades a afavorir els qui les passen magres amb cinc mil miserables euros, i en perjudici dels qui s’aprofiten de l’erari públic i pretenen continuar cobrant l’astronòmica xifra de quatre-cents euros. És molt difícil que ningú, tret dels cincmileuristes que les passen magres, pugui esperar res de bo d’una gent d’aquesta baixesa moral.