Pàgines

dijous, 2 d’agost de 2012

Sense Catalunya o sense Espanya...?

Els polítics catalans tenen una rara habilitat a l’hora d’elaborar frases enginyoses, sovint contundents, i normalment inútils. I és que serveix de ben poc respondre només amb gestos i paraules a les agressions que patim constantment els catalans. Ahir mateix, el President Artur Mas deia com una advertència cap al Govern espanyol: “Espanya no se’n sortirà sense Catalunya”.

Home, la frase té la seva gràcia. D’entrada, se m’acut dir que a mi m’és bastant indiferent que Espanya se’n surti o no sense Catalunya. De moment no hi ha cap indici que se’n surti “amb” Catalunya. I és que no està gens clar que l’objectiu del Govern espanyol sigui sortir de la crisi; com a mínim segur que no és el seu objectiu immediat, a curt termini. Durant aquests sis o set mesos de Govern popular, Mariano Rajoy no ha pres ni una sola mesura encaminada a sortir de la crisi, i sí que n’ha pres moltes encaminades o que ens encaminen cap a un increment de l’atur (objectiu assolit), empitjorament de l’economia productiva (objectiu assolit), reducció de la capacitat adquisitiva i per tant del consum i de la rendibilitat de les petites i mitjanes empreses (objectiu assolit), increment de la desconfiança dels mercats i, per tant, empitjorament del finançament del dèficit (objectiu assolit), etc, etc.. Per tant, aquesta advertència de l’Artur Mas, com si volgués dir-los “vigileu que si ens perjudiqueu a nosaltres també us podeu perjudicar vosaltres mateixos” no té sentit. Primera perquè el seu objectiu no és sortir de la crisi, sinó garantir els interessos dels grans poders econòmics; i segona que en el supòsit que estiguessin també interessats en sortir de la crisi, però sabent que perjudicant Catalunya, i per tant afavorint el seu concepte d’Unitat sacrosanta d’Espanya, perjudiquen el redreçament econòmic de l’Estat, no dubtarien ni un sol moment. Igual com fan amb el tema del corredor del mediterrani que el boicotegen perquè, encara que sigui els més beneficiós per a l’Estat, resulta que també beneficia Catalunya, també en aquest cas optarien, com ja fan, per ofegar l’economia catalana conscients que aquest ofec també afecta al conjunt de l’Estat.  

Però la frase de l’Artur Mas és simptomàtica d’una mena de dèria que ja ha esdevingut patològica: salvar Espanya. Aquesta frase està feta des de la concepció espanyola de creure en una Catalunya necessària per a Espanya, i amb l’única opció de mantenir Catalunya dins d’Espanya. Dóna a entendre que es descarta la via sobiranista i que s’admet que ja que ens hem de quedar dins d’aquest Estat, val més convèncer-los que ens tractin bé, perquè encara hi sortiran guanyant. Senyor Mas, jo no sé si Espanya se’n pot sortir sense Catalunya; el que sí que sé és que Catalunya no se’n pot sortir amb Espanya.