Pàgines

dissabte, 1 de setembre de 2012

El liberalisme dels farsants

Escoltar aquests dies els missatges de la Convenció Republicana, als Estats Units, sembla un retorn al passat o a les catacumbes. Les idees ultraconservadores ens sonen a quelcom impropi d’una societat moderna i civilitzada, i suposo que només es poden sostenir perquè compten que la majoria de la població a la qual pot afectar negativament ja té assumit que no anirà a votar. De fet, l’alternativa dels americans està entre una dreta civilitzada i una extrema dreta salvatge.

Realment, sonen com a increïbles o esperpèntiques les acusacions que es fan a Obama com si fos un representant del socialisme; ni tan sols dels socialisme descafeïnat europeu. Tots els partits conservadors europeus, a l’estil del PP, fins i tot quan laminen i ataquen l’estat del benestar tenen la mala consciència de fer-ho, i de fet ho justifiquen dient que el retallen per tal de consolidar-lo i assegurar-ne el futur. Els conservadors americans, no. Poden vanagloriar-se de l’objectiu de deixar sense cobertura sanitària les classes més desfavorides, o reduir a l’anècdota assistencial l’ensenyament públic, i rebre entusiastes aplaudiments. Ells diuen que practiquen el liberalisme amb totes les seves conseqüències; i, no combregant-hi ni poc ni molt, podríem arribar a entendre-ho o a reconèixer-ne els seus valors si no fos perquè és una absoluta falsedat. Una falsedat que també veiem en molts dels pretesos liberals de casa nostra. El liberalisme predicat pel Partit Republicà és només a l’hora de parlar dels drets civils i socials més elementals, així com dels serveis bàsics.  

A l’hora de la veritat, els Republicans americans, com molts conservadors europeus, no en tenen res de liberals quan es tracta dels seus interessos. Tothom ha corregut a nacionalitzar, és a dir a fer pagar als ciutadans, els bancs que es trobaven amb dificultats, en lloc de ser conseqüents amb el liberalisme i deixar-los caure, com es deixa caure qualsevol altra empresa o negoci que fa fallida. En el cas americà, però, defensen a més un intervencionisme de l’Estat a ultrança quan es tracta de defensar els seus interessos empresarials; organitzant i participant en conflictes internacionals, o donant suport o boicotejant estats, amb diners públics naturalment, en funció exclusivament dels interessos de determinades grans empreses. Podem estar en desacord amb el neoliberalimse, pel que té de pervers i d’injust, en la mesura que a la pràctica sempre perjudica els més desafavorits, però sobretot rebutgem aquest liberalisme selectiu i farsant que utilitza l’Estat i els seus recursos per a beneficiar els més poderosos.