Pàgines

dissabte, 13 d’octubre de 2012

Els números del PP canten

Quan més d’un milió i mig de persones van sortir al carrer per reclamar que Catalunya esdevingui un nou estat europeu, els partits unionistes, bàsicament el PP i C’s, van fer els seus càlculs: 1’5 milions d’independentistes enfront de 5’5 que no es van manifestar, el que ells anomenaven la majoria silenciosa, i que podrien no ser partidaris de la independència. Una manera de comptar absurda, que no se li acudiria a ningú que tingués el cap mínimament centrat.

De fet, aquest intent de minimitzar la importància de l’allau humana que va sortir al carrer l’onze de setembre va ser ignorat per tots els mitjans i observadors internacionals que sí que es van adonar de la rellevància de la manifestació. Suposo que a fora ja saben que els números del Partit Popular no són de fiar, ni a l’hora de comptar manifestants, ni a l’hora de presentar el balanç econòmic de la Comunitat de Madrid, ni a l’hora de proposar els pressupostos de cara al 2013. La seva credibilitat és nul·la. Però, ara fem un exercici d’imaginació i suposem que els dirigents populars i de Ciutadans que feien aquells números fossin persones honestes, que és molt suposar i molta imaginació. En aquest cas, tornarien a fer els mateixos números per a quantificar la manifestació d’ahir recolzada pel PP, C’s i UPyD: sis mil manifestants, segons la policia, defensant l’espanyolitat de Catalunya i dels catalans implicaria que els 6.994.000 catalans que no es van manifestar, sempre segons el criteri del PP i de C’s, serien catalans que no comparteixen les seves tesis unionistes. No arriben al 0’1%. Però, és clar, aquest càlcul tan estúpid només es podria fer si creguéssim en l’honestedat dels dirigents populars que l’aplicaven en el cas de la manifestació de l’11 de setembre.

Podríem fer un altre càlcul, tampoc real però menys forassenyat, que seria senzillament contraposant el milió i mig de manifestants a favor de la independència amb els sis mil manifestants partidaris de mantenir Catalunya dins d’Espanya, i això que en aquests darrers hi havia autocars provinents de fora de Catalunya. Ja sabem que tampoc és això, i que els resultats reals els veurem el proper 25 de novembre. Però sí que la diferència entre una manifestació i l’altra calibra amb força més precisió la il·lusió i l’estat d’ànim que generen les dues propostes.