Pàgines

dijous, 25 d’octubre de 2012

Fora de l’euro no hi ha vida, sr Rajoy?

L’estratègia del Partit Popular continua essent l’amenaça i l'intent de crear por als ciutadans de Catalunya per tal que desistim de la voluntat i la determinació d’avançar cap a la independència. Per fer-ho, són capaços de recórrer a les més burdes mentides, fal·làcies i fabulacions que hom pot arribar a imaginar. Per ells, mentir no els representa cap problema perquè ja els surt espontàniament, i nosaltres ja estem avesats a veure com menteixen més que no parlen. Per això, la seva credibilitat és nul·la i creure-se’ls seria com a mínim una qüestió de fe.

L’altre dia, en plena campanya, Mariano Rajoy deia en un to contundent que una Catalunya independent quedaria automàticament fora de l’euro. I que fora de l’euro hi ha el no res. Ho han dit i repetit moltes vegades que no hi ha cap precedent d’un procés de secessió dins d’un Estat de la Unió europea, i per tant el procés a seguir obligaria forçosament una negociació política per a resoldre-ho. Com deia Ruiz Gallardon, qui tindria problemes per a mantenir-se dins de la zona euro seria Espanya. Però, imaginem que la Unió europea sigui per iniciativa pròpia sigui per pressions dels enemics de Catalunya imposés iniciar tot el procés d’adhesió de Catalunya a la Unió europea i a l’euro. Com deia Rajoy, això seria l’hecatombe? Fora de l’euro no hi ha vida? En primer lloc, val a dir que en aquests moments no formar part de l’euro, com ja diuen molts economistes, no solament no seria cap drama sinó que podria ser un gran avantatge: Islàndia, per exemple, ha pogut superar ràpidament la situació de crisi en bona part gràcies a la política monetària que han pogut fet en disposar de moneda pròpia. Però, d’altra banda, en qualsevol cas Catalunya podria continuar utilitzant l’euro com a moneda, com ja estan fent altres països que no formen part de la zona euro.

Perquè, d’on va treure la informació el pobre Mariano Rajoy per dir que fora de l’euro no hi havia possibilitat de res. Es referia a Suïssa, amb una taxa d’atur del 2’8%, a Noruega amb un 2’6, o potser a Islàndia que en dos anys ha pogut baixar del 12 al 5%? Potser es referia al Regne Unit amb un 7’9% d’aturats, o a Dinamarca amb un 8%. O qui sap si es referia als països de l’est com Polònia amb un 10%, la República Txeca amb un 6’7%, Bulgària amb un 12’5%, Romania amb un 7’1% o Estònia amb un 10’10%. El problema de Catalunya no és estar dins o fora de la zona euro, el nostre problema només és haver d’estar dins d’aquesta Espanya de Rajoy i companyia.