Pàgines

dissabte, 6 d’octubre de 2012

La crisi i l’atur no són ni a l’agenda del PP

Fins i tot als Estats Units la política econòmica que se segueix a Espanya es posa com a exemple del que no s’ha de fer. Qualsevol analfabet en economia pot entendre que a base de retallar capacitat adquisitiva i estabilitat laboral, el consum es contrau i, per tant, les empreses són les primers a patir-ne les conseqüències. A més, el Govern espanyol ha transgredit un dels principis  fonamentals de l’economia de mercat com és el de la confiança: es dedica en cos i ànima a crear aquest clima d’inseguretat fins i tot en aquells que, en principi, tenen un lloc de treball i un sou raonable.

No és pas una qüestió de polítiques de dretes o polítiques d’esquerres, perquè ja queda clar que, avui a Europa, no hi ha, i difícilment hi pot haver, polítiques realment d’esquerres: és el candidat del Partit Republicà dels Estats Units qui blasma la política espanyola. El que passa és que es pot portar a terme una política de dretes mínimament intel·ligent o es pot portar una política igualment de dretes simplement estúpida. Tothom sap que, al final, Espanya demanarà el rescat. I davant d’aquesta perspectiva, el lògic, el més intel·ligent, seria fer-ho sense demores per no donar temps a tantes especulacions ni inquietar els mercats. Però, no. Rajoy prefereix carregar l’erari públic a base de pagar interessos molt més alts pel deute, i anar fent el gallet perquè no sembli que ell es limita a obeir el que li manen a Europa. La seva rebequeria, els espanyols l’estan pagant molt cara; i, està clar, mentre no siguem independents, els catalans també ens toca el rebre.

Tot sembla indicar, doncs, que per al Partit Popular la sortida de la crisi no és en absolut una prioritat; potser ni tan sols ho tenen en l’agenda. Totes les seves mesures, conscientment, el que fan és agreujar-la fins al punt que pot arribar a ser irreversible, com la de Grècia que gràcies a les mesures imposades ja es troba en un carreró sense sortida. El que no s’entén és que els dirigents populars siguin tan hipòcrites quan rebutgen qualsevol proposta de defensa del país amb l’argument que la prioritat ha de ser sortir de la crisi i crear llocs de treball, exactament a l’inrevés del que estan fent ells.