Pàgines

dimarts, 16 d’octubre de 2012

Vidal Quadras i el Nobel, incompatibles

No seré pas jo qui discuteixi l’atorgament del Premi Nobel de la Pau a la Unió europea, sobretot si es valoren els seus mèrits amb una perspectiva històrica. Per què se li ha donat aquest any i no un altre? Suposo que l’explicació més plausible és que aquest any no devien tenir cap altre candidat mínimament clar. Alguns han pretès veure-hi una voluntat de donar un suport a la UE justament ara que està passant per moments difícils; però la veritat és que, si bé per a una persona el Premi pot ser un reconeixement i un estímul molt important, per a una organització política com la Unió Europa la seva incidència o repercussió és mínima.

Amb tot, ja hi ha qui ha volgut posar en qüestió la idoneïtat del Premi Nobel, recordant el trist paper de les institucions europees en alguns dels darrers conflictes bèl·lics als Balcans. Però també es podrien recordar altres actuacions no menys tèrboles a l’hora d’intervenir en determinats conflictes. Les diferències de criteri sobre si calia donar suport als qui lluitaven per la democràcia, mantenir-se neutrals, o continuar mantenint contactes polítics i econòmics amb règims dictatorials i violents, no han estat mai motivades per principis democràtics ni de valedors de la pau, sinó estrictament d’interès econòmic: S’ha fet la vista grossa a les violacions de drets humans i persecució del poble kurd, per part de Turquia; s’ha intervingut militarment a Líbia perquè hi havia l’interès dels contractes d’explotació d’hidrocarburs; però no s’intervé a Síria per no molestar el gegant rus que hi té els interessos econòmics, i que li està sortint molt rendible la guerra contra el poble sirià; estan molt més preocupats per posar restriccions al conjunt del poble grec per tal que no deixi de pagar els seus deutes amb els bancs francesos i alemanys que per condemnar i impedir la violència impune del grup neofeixista Alba Daurada; i quan un poble reclama democràticament el dret a existir i a decidir el seu futur, aquesta Unió Europea d’entrada es posa al costat dels Estats, prescindint de si respecten o no els més elementals principis democràtics.

Però la contradicció més flagrant, i ja no per inacció davant de la violència, sinó per donar suport directa a la violència, és que el Parlament d’aquesta Unió Europa tingui com a vicepresident un sinistre personatge que diu obertament que és partidari d’utilitzar la violència per fer callar la veu democràtica de tot un poble. Com es pot compatibilitzar el fet de recollir un Primer Nobel de la Pau i mantenir en la vicepresidència del Parlament europeu un individu com el Vidal Quadras? O Europa no es mereix el premi o els europeus no ens mereixem que a primera fila de les seves institucions hi hagi personatges com aquest.