Pàgines

dissabte, 3 de novembre de 2012

A l’estil de la siciliana o de la napolitana

A vegades hi ha gent que no acaba d’entendre l’actuació dels nacionalistes espanyols, i especialment del Partit Popular. Semblava que el sistema estava suficientment controlat, amb un catalanisme rondinaire però que no deixava de donar suport al Govern espanyol de torn i un independentisme que si bé ja no era testimonial es mantenia dins d’uns límits que el règim podia tolerar. I de cop i volta, en bona part degut a l’excessiva pressió i al tracte injust que han rebut els catalans, cosa que admeten fins i tot els populars, els ha esclatat tot a les mans.

Una resposta lògica, i més tenint en compte que fins i tot la Camacho admet que caldria millorar el finançament de Catalunya, seria la d’un acostament amable; allò que faria qualsevol que volgués apaivagar una situació tensa i d’enfrontament. Però, no. La seva estratègia passa per la intimidació, l’insult, l’amenaça, les declaracions esquizofrèniques, les sortides de to i tot allò que faria qualsevol que volgués avivar un conflicte. I és aquí on sorgeix el dubte o el desconcert en no entendre com poden pretendre amb aquestes armes i aquests comportaments atraure la simpatia dels catalans per fer-los desistir de la seva aspiració secessionista. Com pot ser que pretenguin tenir el suport de l’empresariat català si són ells mateixos els qui amenacen aquests empresaris amb fer-los el boicot als seus productes, amb posar-los traves a Europa, etc. El PP està atacant i amenaçant directament les empreses i els empresaris catalans, però alhora espera que aquests reaccionin a favor seu.

L’explicació potser no és tan complicada. Els grups mafiosos i violents sovint aconsegueixen l’objectiu proposat no pas per una adhesió als seus principis, sinó per una simple qüestió d’esporuguiment. Es tracta de fer-los veure, a través de l’amenaça, que només amb ells estaran tranquils, de manera que els mateixos amenaçats arribin a la conclusió que, si no volen tenir més problemes, val més ajupir el cap i acceptar el xantatge. A Itàlia, els grups anti màfia sovint s’han trobat amb l’oposició o la no col·laboració de gent extorsionada que tem que la mateixa màfia en sentir-se acorralada es torni encara més violenta.