Amb o sense Europa, decidim ser lliures

La campanya d’intoxicació dels nacionalistes espanyols ha anat dirigida en les darreres setmanes a presentar un escenari en què una Catalunya independent quedaria fora d’Europa. I ells remarquen aquesta expressió “fora d’Europa”, com si es tractés d’un allunyament geogràfic. De fet, ells, com ningú de la Comissió europea no té ni la més remota idea de com quedaria la situació, perquè no hi ha cap precedent i els tractats de la Unió europea no preveuen aquest cas. Per tant, es poden fer les conjectures que es vulgui, però sabent que, al final, tot s’haurà de resoldre a través d’un pacte polític.

Amb tot, l’espantall de quedar-nos “fora d’Europa” els nacionalistes espanyols l’exhibeixen com si el supòsit d’haver d’iniciar el procés de reingrés a la Unió europea fos catastròfic. Com que menteixen més que no parlen, fins i tot fan el ridícul parlant de fronteres al Sènia o a la Franja, com si fossin nens petits o no s’haguessin assabentat de la globalització; i potser per això insisteixen tant amb el tema, que a Europa consideren demencial, del corredor central, perquè s’imaginen una Espanya bloquejada i aïllada d’Europa per les fronteres del País Basc i de Catalunya. Qualsevol que tingui dos dits de front, o que no tingui la seva mala fe, sap que l’activitat econòmica no s’hauria de veure afectada en absolut, perquè l’economia no coneix fronteres i les grans empreses es mouen arreu del món prescindint dels Estats. La circulació de persones i de mercaderies podria continuar exactament igual que ara, ja sigui formant part de la Unió com a Estat membre o a través d’un acord bilateral. Com ja fan d’altres països que no pertanyen formalment a la zona euro, l’euro continuaria essent la moneda d’ús oficial a Catalunya.

Està clar que seria millor, si s’aconsegueix, que la creació d’un Estat català en base a una població que ja té ciutadania europea impliqués automàticament que aquest nou Estat quedés integrat a Europa. Caldria, això sí, modificar els tractats per tal de preveure el tipus de representació i d’aportació que correspon a Catalunya. Però, cal que expliquem que, en el supòsit d’haver d’iniciar el tràmit de reingrés, tampoc seria cap drama. No els representa cap problema especial ni als noruecs, ni als islandesos ni als suïssos, que ni formen part de la Unió europea ni ho han sol·licitat. Per això, és important, com ja ha començat a fer el President Mas, que deixem clar que aquest no seria un problema greu i molt menys imprescindible per optar a la independència.