Pàgines

diumenge, 18 de novembre de 2012

La majoria social per la independència

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Aquesta és una expressió que ha fet fortuna: cal una majoria social per la independència. Evidentment, per a prendre qualsevol decisió de país cal que hi hagi una majoria. Però, aleshores, per què s’adjectiva aquesta “majoria” amb el concepte “social”? Potser no tothom ho veurà de la mateixa manera, però em sembla que aquest és un matís important, sobretot de cara a les properes eleccions.

En la Conferència Nacional d’Esquerra del 2007 i en el congrés de l’any següent em vaig mostrar molt crític amb la direcció del partit precisament perquè, tot i utilitzar ja aquest concepte de majoria social, a la pràctica el discurs es basava en una idea força diferent. L’estratègia passava, i sortosament ja ha quedat com a aigua passada, perquè fos Esquerra la que aconseguís encarnar aquesta majoria, de manera que deixava de ser una “majoria social”. Hi havia un discurs força estès, i que de fet encara sostenen algunes forces minoritàries, que la dreta que representava CiU no faria mai el pas cap al sobiranisme; i, per tant, no s’hi podia comptar.

Això, amb tots els matisos i precaucions que vulgueu, ara ha quedat desmentit. Està clar que la dreta ha decidit emprendre el procés cap a la independència només quan ha vist que és amb la dependència que els seus interessos en surten perjudicats. I, en tot cas, voldrà conduir tot el procés salvaguardant bé aquests interessos. Però, des de l’esquerra cal tenir molt clar que la independència seria impossible sense comptar amb el suport, i en aquest cas el lideratge, d’aquesta dreta o centre-dreta que representa CiU. Però amb la mateixa rotunditat caldria fer l’afirmació a la inversa: la independència seria impossible sense el concurs d’una esquerra catalana forta, seria impossible si s’interpretés com el capritx d’una sola formació política per més majoritària que fos. Aquest pot ser el problema d’Escòcia, si l’SNP no aconsegueix sumar més opcions al seu projecte sobiranista.

La majoria social que ens cal, que de fet ja tenim, per la independència és aquesta. No té res a veure amb el fet que CiU tingui o no una majoria absoluta, sinó amb el fet que es visualitzi que la majoria del país, de tot el ventall ideològic, opta per la creació d’un Estat propi. De fet, serà irrellevant que CiU assoleixi la xifra màgica que li donaria majoria absoluta, perquè sap que podrà formar govern igualment i que per a emprendre les decisions importants de país haurà de comptar de tota manera amb l’esquerra nacional. I també seria irrellevant la representació d’aquesta esquerra nacional, si serà amb dos, tres o quatre grups parlamentaris, si no fos perquè d’una banda és important que hi hagi un interlocutor clar d’aquest espai i de l’altra convé que hi hagi una forta dosi de responsabilitat i de rigor, que defugi les picabaralles internes i la cursa per demostrat més independentisme que ningú.

En aquestes eleccions ens hi juguem això: consolidar la majoria social per la independència, que és l’única garantia per fer realitat la voluntat del poble de construir un nou país.