Pàgines

dimarts, 4 de desembre de 2012

El sobiranisme del partit del Duran

No és que hagi vingut de nou, però potser sí que sobta el moment escollit per l’alcalde Vic, president de l’AMI, i dirigent del sector sobiranista d’UDC, Josep Mª Vila d’Abadal, per anunciar que deixa el partit de Josep Antoni Duran i Lleida. En aquest cas, mai millor dit “el partit de Josep Antoni Duran i Lleida”, perquè el dirigeix de forma unipersonal, sense admetre discrepàncies, i castigant a tots els qui gosen alçar una veu no coincident amb la seva.

Sembla lògic que no ho fes abans de les eleccions, tant pel fet de no perjudicar la candidatura de CiU com perquè no s’interpretés com una marraneria pel fet de no figurar en les llistes. I probablement, el fet que ell no anés a les llistes castigat per gosar tenir la visió sobiranista que la coalició adoptaria després, no tant pel fet en sí com pel que evidenciava d’una voluntat del líder democristià per aturar o frenar el procés, va ser una més de les causes de la patacada electoral. Però, fer-ho ara, quan encara s’estan negociant els suports que podrà tenir el nou Govern d’Artur Mas, no sembla el millor moment. La coalició guanyadora indiscutible d’aquestes eleccions havia quedat afeblida per la pèrdua de dotze diputats, cosa que per a molts ja era una excusa suficient com per a fer-se enrere en la decisió d’avançar cap a l’estat propi. La determinació de Mas de continuar endavant, sempre quedava emmascarada per l’actitud poc lleial de Duran i Lleida, que en el darrer Consell Nacional democristià va exposar unes tesis radicalment oposades a les de Mas: mentre aquest insisteix en la necessitat d’escoltar el clam popular, Duran i Lleida animava els seus subalterns perquè no es deixessin arrossegar l’onada sobiranista.

Caldrà veure si hi ha gaire militants més que segueixen les passes de Vilad’Abadal i abandonen Unió, que quedaria internament amb una correlació de forces encara més contrària al sobiranisme. Caldrà veure si el seu traspàs d’UDC a CDC no representa un nou enfrontament entre ambdós partits, i si acceptaran que continuï al capdavant de l’alcaldia de Vic i, per tant, presidint l’AMI. En qualsevol cas, tot plegat és un reflex del desplaçament social cap a un major sobiranisme, però també una nova patacada per a la coalició, en uns moments que cal que tingui el màxim de força i de solidesa per a tirar endavant la consulta sobre la independència de Catalunya.