Pàgines

dissabte, 1 de desembre de 2012

Per diners, que no quedi!

No és un problema de diners, sinó de voluntat per emprar-los a rescatar persones i països, en lloc d’emprar-los a rescatar bancs i interessos molt particulars. La mala gestió d’uns directius incompetents ha comportat una crisi que posa en situació crítica moltes famílies i també alguns bancs o caixes d’estalvi. Per als uns, no solament no hi ha diners sinó que se’ls retallen els drets, els sous i els serveis bàsics; per als altres, la caixa és forta i no repara en dispendis.

Si suméssim les aportacions de diner públic que s’han fet en els darrers anys a la Banca europea i a la nord-americana estaríem parlant de xifres bilionàries (amb B de Barcelona o de banc). Però centrant-nos només en les necessitats del darrer rescat de la banca espanyola, que inclou Catalunya Caixa, Europa posava a disposició fins a 100.000 milions; i l’Estat, conscient que aquesta aportació comptabilitza com a deute propi, es limitarà a fer-ne servir 40.000 milions. L’equivalent al deute acumulat de tot Catalunya per a sanejar quatre entitats financeres. I això sense demanar responsabilitats als seus gestors, fora de les accions delictives que sembla que, almenys en el cas de Bankia, sí que n’hi ha. La més petita d’aquestes entitats intervingudes, el Banc de València, rebrà una aportació de 4.000 milions, que equival al desfasament pressupostari de la Generalitat de Catalunya per a l’any que ve; i tot per a poder ser venuda després pel mòdic preu d’un euro a La Caixa. Excepte la moneda d’euro que pagarà La Caixa pel Banc de València i els interessos baixíssims d'aquest rescat als bancs, la resta es mouen amb xifres estratosfèriques que bé podrien servir per a rescatar milers de famílies, o per a polítiques de reactivació econòmica.

De diners n’hi ha, i molts, perquè són molts els diners dels ciutadans que van a parar a unes arques públiques que després serveixen per a satisfer interessos ben particulars. Quan algú amb posat seriós, normalment amb corbata i vestit molt formal, ens explica que hem d’entendre que vivim moments difícils, que ens toca ajustar-nos cada vegada més el cinturó, que hem viscut massa bé i que no hi ha diners per a garantir l’estat del benestar, hauríem de poder tenir el dret d’escopir-li a la cara, a no ser que es declarés incompetent.