Pàgines

dilluns, 10 de desembre de 2012

Presumpció d’innocència, sí, però tot apunta a la culpabilitat

S’ha dit i repetit moltes vegades, però ja deu interessar que sigui així, perquè no es fa res per a canviar-ho. Tenim una administració de Justícia tremendament lenta, és a dir tremendament injusta. No té cap sentit que els processos s’allarguin indefinidament quan, en moltes ocasions, es tracta d’escatir fets relativament simples, de caixa o faixa. És més, la dilació en el temps acostuma a servir per a poca cosa més que per a la destrucció de proves, la creació de coartades i fer que arribin a prescriure els fets.

És absolutament escandalós, jo crec que només atribuïble a un fet delictiu en sí mateix, que el cas Palau encara no hagi arribat enlloc. No és creïble que es digui que s’està instruint la causa durant tot aquest temps, o que calgui cercar nous elements; arreu del món occidental, i no cal anar als països capdavanters, veiem que els judicis es celebren amb una celeritat encomiable, amb l’excepció feta, per exemple, del cas de Julien Assange, perquè aquest és evidentment un cas estrictament polític. Quelcom de semblant passa amb el cas Pretòria: en un primer moment, imatges sensacionalistes de polítics emmanillats, per després aplicar la màxima de “qui dies passa anys empeny”. Per això, em semblava bastant curiós que Pere Navarro demanés a la Justícia que accelerés la instrucció del procés del cas Mercuri que esquitxa directament alts càrrecs del Partit dels Socialistes, com si no sabés com funciona la Justícia d’aquest país. Ara, ell mateix, lligant la seva credibilitat a la sort dels seus companys imputats, afirmava que els motius de les imputacions s’estaven esvaint, com d’alguna manera sembla que s’han esvaït algunes de les imputacions del cas Pretòria. De fet, ells mateixos delaten la seva culpabilitat quan afirmen que esperen que al final no es puguin demostrar els fets que se’ls atribueixen. Algú s’imagina que una persona completament innocent, acusada i vilipendiada públicament, al final de tot el procés es conformaria amb ser declarada innocent? És possible que després de tants escàndols mediàtics hi hagi imputacions inicials que quedin en res? I si fos així, haurien quedat en res per la innocència dels acusats o per manca de proves o mala instrucció del cas?

Només faltava, per acabar de sentenciar l’eficàcia de la justícia espanyola (només és ineficàcia?), que haguessin de deixar anar tots els detinguts pel cas de la màfia xinesa, contra la qual sembla que hi havia proves i evidències més que suficients, senzillament per errors de forma. I el dubte sempre és el mateix: hi ha dilacions en el temps i errors de procediment, simplement per ineptitud i ineficàcia o per voluntat expressa i interessada? Presumpció d’innocència, sí, però tot apunta a la culpabilitat.