Pàgines

divendres, 18 de gener de 2013

El PP és un partit polític?

Jo tinc els meus dubtes que es pugui definir el Partit Popular, pròpiament, com un partit polític si ens atenem a la seva funció i finalitat principal. Encara que hom pugui asseure’s damunt d’una taula, a ningú se li acudiria dir que la taula és un seient. Tot sembla indicar que, en realitat, el PP és més a prop d’una banda mafiosa i delictiva amb la finalitat d’enriquir els seus membres que de cap altra cosa.

A la xarxa circulen moltes llistes de presumptes polítics corruptes, i alguns mitjans de comunicació se n’inventen d’altres, però si algú s’entreté a fer-ne una recopilació exhaustiva se’n pot endur una sorpresa. Ja se sap que a tots els partits polítics hi pot haver gent sense escrúpols o que, circumstancialment, hagi comès un error o hagi volgut afavorir el seu grup, però quan aquesta gent és la que domina el partit, els qui són honestos el que han de fer és demanar-ne la dissolució. És el que va fer Unió Mallorquina quan es va destapar que la corrupció afectava la cúpula del partit i una part important dels seus càrrecs públics. Una primera sorpresa que ens podem endur, si fem aquest exercici de recopilació, és que el PP tingui més imputats i condemnats en causes judicials que la suma de tots els altres partits de l’Estat espanyol. Però, tot i així, la llista nominal seria injusta, perquè per exemple no es pot comparar, tot i ocupar igualment un mateix espai en la llista, la inculpació per prevaricació d’un alcalde republicà per haver procedit al tancament, potser amb algun defecte de forma, d’un prostíbul del seu poble, que el tresorer del PP Luís Bárcenas, implicat en el saqueig de les arques públiques de diverses administracions dins de la trama Gürtel, i que acumulava tota una milionada en bancs de Suïssa. I no és el mateix la inculpació d’un simple alcalde d’una població petita o mitjana que pugui haver comès una irregularitat urbanística, que la inculpació de càrrecs i polítics de primera fila per suborn i malversació de fons, amb quantitats astronòmiques com les que es revelaven en el cas Palma Arena o al País Valencià. I aquí l’avantatge del Partit Popular sobre la resta és estratosfèrica. Només recordar que del darrer Govern de Jaume Matas, a les Illes, només dos Consellers de moment no estan imputats en cap causa penal per corrupció; i al País Valencia, prop d’un 20% dels diputats del PP també estan imputats en diverses causes.

Però és que la trama popular funciona en tots els fronts, fins i tot en el polític. La maquinària d’enriquiment personal actua implacable arreu, seguint aquella consigna del polític valencià, Eduardo Zaplana, que admetia directament que s’havia ficat en política per enriquir-se. Una maquinària que consta de diverses seccions: la secció política, des de la qual es desvien els fons públics cap a interessos privats, es legisla a favor d’aquests mateixos interessos, s’indulta els qui accidentalment han estat descoberts amb la mà a la caixa, o es declara una amnistia fiscal feta a mida per al seu tresorer; la secció empresarial i bancària, des d’on es recullen els beneficis i s’incorporen els polítics amortitzats i amb un full de serveis considerable, com els darrers casos del Rato o l’Aguirre; la secció judicial que, quan ja no pot fer més la vista grossa, dilata els procediments perquè al final acabin prescrivint o simula la pèrdua de proves pericials; la secció mediàtica que es dedica a confondre l’opinió pública, falsejant informes o publicant-ne d’altres redactats per comitès de campanya del partit, i en tot cas presenta els escàndols del Partit Popular barrejats en d’altres afers molt menors, com si fos el mal de tota la política.

Està clar que al Partit Popular també hi ha gent que es dedica a la política, a seques. Però, dubto que aquesta sigui la seva finalitat principal com a estructura multisectorial. A tot arreu hi ha casos de corrupció i polítics sense escrúpols; però es que al Partit Popular és possible que també hi hagi algun polític no corrupte i amb un mínim d’escrúpols.