Pàgines

dissabte, 2 de febrer de 2013

La Justícia no entén de justícia

Els despropòsits de la Justícia són tan descomunals que ja no es pot agafar per enlloc. Hi ha, evidentment, els casos de politització tant si és per afavorir determinats partits com si és per a posicionar-se a favor d’una ideologia concreta. Però hi ha molts altres casos, segurament sense tanta càrrega política, en què també es donen sentències i decisions absolutament injustes i incomprensibles per la gent normal. El cas de la dona condemnada a més de dos anys de presó per gastar-se 193 euros amb una targeta trobada, hauria acabat amb la dona empresonada si l’escàndol no hagués sortit els mitjans de comunicació.

I abans-d’ahir coneixíem un altre cas ben peculiar. L’Audiència de Barcelona ha absolt el ginecòleg Carlos Morin, del suposat delicte de practicar avortaments il·legals, pels quals se li demanaven 270 anys de presó. En aquest cas, el tema no està en el fet que finalment s’absolgués el ginecòleg peruà, sinó en el fet que el procés es va iniciar el 2006. Segons relaten els mitjans de comunicació, en la sentència es declara provat que les dones a les quals es va practicar l’avortament van donar el seu consentiment i ho van demanar expressament, i a més en tots els casos es complien els requisits del tempos de gestació i dels informes mèdics que marca la llei. I la pregunta que es pot formular qualsevol és: i per comprovar això calia esperar més de sis anys? No crec que ningú amb dos dits de front es cregui que la maquinària judicial hagi necessitat sis anys, quan és una documentació que s’hauria de poder reunir en menys d’una setmana. L’acusació particular, per simple fonamentalisme ideològic, l’exercia una associació com E-Cristians que no tenia res a veure amb l’afer. Però és que, ben mirat, la notícia de l’absolució del ginecòleg i de tot el seu equip és falsa. Aquesta Justícia, que no mereix aquest nom, en realitat el que ha fet és condemnar Carlos Morin amb dos mesos de presó, el tancament de la seva clínica i amb una sanció elevadíssima, com són les pèrdues econòmiques derivades del tancament.

Aquí s’ha comès, doncs, una (una altra) tremenda injustícia: primer s’ha fet efectiva la condemna amb tots els perjudicis que això ha representat, i després ja fora de temps i amb els danys irreparables s’ha sentenciat que no hi havia motiu de condemna. I ningú anirà a la presó? Si per causar un perjudici de 193 euros, la Justícia ha considerat que calia imposar una pena de dos anys de presó, quants anys n’hi haurien de posar a qui ha causat un perjudici de centenars de milers d’euros? I si algú fa aquesta regla de tres, quants anys els haurien de caure als corruptes politics i de la Casa Reial que s'han embutxacat milionades? El que passa és que la Justícia ni entén ni vol saber de la justícia.