Pàgines

dilluns, 25 de març de 2013

Els èxits de la Camacho

S’ha de reconèixer que és difícil, des de l’oposició, aconseguir tants d’èxits com els que ha aconseguit la dirigent del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho. Normalment, els partits de l’oposició aspiren a controlar l’acció de Govern, a criticar-la i rara vegada hi poden presenten alternatives creïbles. En canvi, el Partit Popular de la Camacho ha aconseguit, amb el suport dels seus superiors de Madrid, fites importants que afecten directament la realitat econòmica del país, tant o més que la mateixa acció del Govern d’Artur Mas.

Tant bon punt es va constituir el Govern de Mariano Rajoy, tant la Camacho com el Fernández Díaz es van afanyar a assegurar que de cap de les maneres (“ni en broma” va dir) acceptarien que el Govern espanyol complís amb els compromisos amb Catalunya, per més que fos el mateix PP qui els exigís al Govern Zapatero. A partir d’aquí, l’estratègia de la Camacho, i amb molts bons resultats per cert, ha estat la de pressionar el Govern del PP perquè no fes cas de les disposicions de l’Estatut, perquè no complís amb els compromisos d’inversions a Catalunya, i en definitiva perquè anés estrangulant l’economia catalana. Per tal d’evitar que Catalunya pogués complir amb el dèficit imposat, la Camacho va recolzar la intransigència del Govern espanyol a l’hora de repartir equitativament aquest dèficit entre l’Estat i les autonomies, sabent que el que es retalla a les autonomies forçosament ha d’anar a compte de la sanitat, de l’ensenyament i de les prestacions socials, i va recolzar també que l’Estat impedís a la Generalitat recaptar més impostos que haurien alleugerit el dèficit.

Però és que, a més, en contra dels interessos empresarials catalans, la Camacho ha donat suport a totes les temptatives d’evitar el corredor mediterrani, va aconseguir que el Govern de Mariano Rajoy ajornés indefinidament el desdoblament de la N-II o els enllaços amb el port de Barcelona, i ara acaba d’aconseguir que s’ajorni també indefinidament l’enllaç ferroviari amb l’Aeroport de Barcelona. L’eficàcia de la Camacho en la seva lluita contra Catalunya és gaire bé equiparable a l’eficàcia del Govern espanyol per a aprofundir la crisi, crear més atur i empobrir la majoria de la població.