Pàgines

diumenge, 28 d’abril de 2013

Lliures o morts

(Article publicat al Diari Gran del Sobiranisme)

Aquest és el títol de la novel·la escrita a quatre mans pels periodistes Jaume Clotet i David de Montserrat. El relat històric, novel·lat, explica els moments claus de la Guerra de Successió i la resistència catalana enfront dels borbons. I el títol del llibre correspon a un crit de guerra dels defensors de la ciutat de Barcelona que decidiren seguir lluitant contra l’enemic, malgrat les poques possibilitats d’exit.

Lliures o morts, doncs, és la determinació dels qui estaven disposats a lluitar per la llibertat fins a les darreres conseqüències. Una consigna no pas tan diferent de la revolucionària “Patria o muerte” de Fidel Castro, poc després d’haver triomfat en la seva revolta contra el dictador Fulgencio Batista, i tampoc tan diferent d’aquella altra frase atribuïda a la Pasionaria, però que podria ser del president mexicà del segle XIX, Benito Juárez García: “Es mejor morir de pie que vivir de rodillas”.

En el context de la Guerra de Successió, amb les tropes borbòniques assetjant Barcelona, la frase adquiria un to heroic per la voluntat de resistir fins al final, però també un to de sentència en el sentit que si no aconseguien la llibertat, la conseqüència era la mort. I algú pot pensar que, ara, quan ens trobem immersos en un procés, que no és ben bé una guerra, per assolir la independència, la frase Lliures o morts estaria fora de lloc. Tot i que aquella vella i criminal idea dels espanyols de bombardejar Barcelona periòdicament ens la recordava impunement no fa pas tant un dels anomenats “Pares de la Constitució espanyola”, avui, a Europa, sembla impensable una resposta sagnant per a sufocar la voluntat democràtica dels catalana.

Però, compte que el crit de “Lliures o morts” no és tan forassenyat per a explicar la disjuntiva en què ens trobem ara mateix. Si no som capaços d’assolir la llibertat, és a dir l’Estat propi i sobirà, tenim garantida, si més no a mitjà termini, la mort com a país. Els espanyols tenen clara la determinació d’anorrear-nos com a país a base de l’ofec econòmic i de la destrucció del nostre teixit industrial i productiu; tenen clara la voluntat d’eliminar la nostra llengua, primer simulant que volen una equiparació entre català i castellà, per aplicar tot seguit l’estratègia valenciana d’anar marginalitzant la llengua pròpia fins a fer-la residual; com tenen clar l’objectiu d’anar recentralitzant l’Estat i retallant l’autogovern fins a deixar-lo només amb competències testimonials i dirigides des de Madrid.

Lliures o morts és l’alternativa que se’ns presenta i que cal que tinguin clar els qui, vull creure que encara n’hi ha de bona fe, creuen que poden defensar una fórmula d’encaix al si de l’Estat espanyol sense tocar de mort la nostra identitat com a país.