Pàgines

dimarts, 4 de juny de 2013

Festival popular de bajanades

Sembla que no pugui ser. Costa de creure que es puguin dir tantes ximpleries, tan seguides, i que no s’adonin que estan fent el ridícul. L’altre dia era el Rajoy el qui menyspreava els Estats petits, quan Dinamarca seria un dels països capdavanters del món en competitivitat i en benestar dels ciutadans, i quan no són pas pocs els economistes que consideren que els estats de mida mitjana o petita, com seria Catalunya, són els que millor poden afrontar les situacions de crisi i millor poden adaptar-se a les realitats canviants. Cal pensar que per a ell, per al Rajoy, l’important no és ni el benestar dels ciutadans ni els índex d’atur, com els de Bèlgica, de Luxemburg, d’Àustria o de Suècia, sinó el seu concepte prepotent de poder.

La Cospedal devia sentir-se engelosia davant la ximpleria del seu cap de files i va llançar la seva sentència: “Hoy nadie nos está diciendo lo que tenemos que hacer", Ho diu seriosament, sense cap copa de més, o és que es pensa que la gent és curta de gambals? No cal ser expert en economia per saber que la UE ha hagut d’intervenir per salvar una part important del sector financer espanyol, que des d’Europa van marcar les pautes a seguir en la política econòmica espanyola, i que els anomenats homes de negre van supervisant tots els passos que segueix el Govern de Rajoy. Ahir, en aquesta mena de competència del joc dels disbarats va ser el Ministre d’Economia Luís de Guindos qui deixava anar la seva: “Hay que empezar a implantar políticas para estimular el crecimiento” Ara s’adona el senyor Ministre que cal impulsar la reactivació de l’economia i, per tant, el creixement?. Fins ara no s’ha adonat que tota la política econòmica del Govern popular han anat en direcció contrària? I després són aquests els qui ridiculitzen el Zapatero per no haver detectat a temps la crisi econòmica?

Enmig del festival de frases i declaracions impròpies de gent amb un mínim de seny i de sentit comú, surt l’Esperanza Arrigue i deixa anar que amb la independència s’esdevindrà la catàstrofe, perquè, segons ella, quan una branca se separa del tronc l’arbre es debilita però la branca es mor. Ningú li ha explicat que en els darrers vint-i-cinc anys s’han creat a Europa una munió de nous estats, i que tots han reeixit i han prosperat com no ho havien fet mai al si de l’Estat on es trobaven?. I, el que és més important, mai, ni un de sol, un cop assolida la independència no ha fet l’opció de reincorporar-se a l’Estat d’on provenia.