Pàgines

dissabte, 22 de juny de 2013

Ni a favor d’Espanya

El Govern espanyol fa temps que s’ha oblidat de governar per a Espanya, i es limita a governar pensant en com afeblir l’autogovern de Catalunya i com demostrar als catalans que si ens quedem a Espanya serà perquè ens oblidem de Catalunya. Ni hi ha llei ni mesura que pren el Govern del PP que no tingui l’objectiu de posar traves a Catalunya i de deixar clar que, per a ells, Catalunya no existeix com a país: a tot estirar és el nom que ells donen al nord-est espanyol. Volen que no hi hagi cap dubte que si ens volem quedar a Espanya a ser renunciant a la nostra llengua i a la nostra cultura, ha de ser agenollats i subjugats als seu domini.

Tant se val que sigui la seva obsessió per un quimèric corredor central, que perjudica notablement Espanya i que no interessa a Europa, com el gegantí malbaratament de recursos amb la megalòmana mania de vertebrar Espanya amb trens d’alta velocitat de nul·la rendibilitat i aeroports sense avions a totes les capitals de província; tant se val que sigui amb un llei d’Educació feta d’esquenes i en contra de la comunitat educativa com la malaltissa obcecació per no haver d’admetre l’existència de la llengua catalana més enllà de l’estricta Catalunya, i que els porta a crear hipotètiques noves llengües de la manera més burda i en contra de qualsevol criteri acadèmic; tant se val que es vulgui fer una reforma de l’administració local sense conèixer la realitat del territori, com que s’inventin el que ells anomenen mesures de racionalització administrativa, obviant que són ells els qui mantenen Ministeris sense competències i estructures anquilosades i ineficients...


Tant se val. Perquè al Partit Popular i al nacionalisme espanyol tot plegat li té un interès relatiu: s’enriuen de les necessitats de comunicació de tota la conca mediterrània amb Europa, des d’Andalusia a Catalunya; s’enriuen del dèficit espanyol i de la manca de recursos perquè ells continuen amb la disbauxa d’inversions inútils, de manteniment d’organismes i estructures obsoletes; s’enriuen de les universitats i dels criteris científics quan l’interès polític els porta a esquarterar una llengua que voldrien anihilar definitivament, com s’enriuen de les sentències dels jutges que reiteradament han donat validesa a una obvietat com és la unitat de la llengua catalana; se’n riuen de les administracions local i del criteri de subsidiaritat, que només admeten a l’hora de carregar de responsabilitats als ajuntaments i a les autonomies, però sense els recursos necessaris que es reserven per a les seves disbauxes. El sou objectiu, la seva obsessió malaltissa és únicament recentralitzar l’Estat i liquidar la diversitat de llengües, de cultures i de nacions, encara que sigui en perjudici del conjunt d’Espanya.