Pàgines

dimarts, 2 de juliol de 2013

Ni la més remota idea

Es va fer famosa la facècia del Zapatero dient que ja començava a veure els primers brots verds de la recuperació econòmica quan encara havíem d’entrar en la fase més crua de la crisi. De fet, tothom s’ha vist amb cor de ridiculitzar Zapatero per no saber veure la crisi quan ja començava a fer estralls, de confondre el verd de la podridura amb el d’imaginaris brots incipients, o de creure que tenia la banca més sòlida del món, quan el que hi havia eren enormes castells de sorra. Però, el Zapatero no ha estat pas l’únic a no tenir ni remota idea del que es portava entre mans.

Les agències de qualificació nord-americanes més prestigioses fins al darrer moment van concedir la màxima qualificació de solvència a entitats que ja estaven en fallida, com la de Lehman Brothers. El Fons Monetari Internacional tampoc va ser capaç d’alertar del perill imminent en què es trobava l’economia mundial. Les institucions europees han impulsat suposats programes de rescat que han representat la fallida total de països com Grècia i l’empitjorament d’altres com Portugal o Espanya. El Banc d’Espanya que va ser incapaç d’alertar dels riscos que estava prenent l’economia espanyola, va promoure una fusió d’entitats financeres amb l’excusa que era la manera d’enfortir-les i garantir, tal com assegurava, la seva viabilitat; i el que va aconseguir és la seva liquidació. Els entesos de la troika comunitària van donar les pautes de les reformes estructurals a seguir, i han obtingut uns resultats diametralment oposats als que preveien. La diferència entre el Govern Zapatero i el del PP, és que aquest en lloc de brots verds veu un final del túnel que cada vegada s’anuncia per més endavant, sempre és per al semestre o per a l’any següent; ha hagut de rectificar constantment les seves dades i les seves previsions i ni tan sols és capaç de donar les xifres reals del resultat dels exercicis.


Zapatero no ha estat l’únic a fer el ridicul, i ara mateix ha estat àmpliament superar per polítics de tots els colors i pels economistes més reputats. No fa pas tant que s'afirmava que després de la multimilionària injecció de diners a la banca, aquesta ja podia començar a presumir de solvència; i ja ens anuncien no solament que tot l’esforç haurà estat insuficient, sinó que se n’acosta una altra que pot ser tant o més dura que la que hem viscut fins ara. I és que els millors entesos, les més prestigioses institucions i els polítics més saberuts no tenen ni la més remota idea de cap on va l’economia, i molt menys de com redreçar-la.