Pàgines

dijous, 6 de setembre de 2007

Seguint les passes de l’Àngel Colom


Ahir es va fer a Manlleu una presentació de la ponència que ha de servir de base per a la Conferència Nacional d'ERC, d'aquesta tardor. Durant aquest estiu he anat comentant, punt per punt, aquest text i la presentació d'ahir només ha servit per confirmar-me en les meves pèssimes impressions inicials. Joan Tardà, encarregat de fer l'exposició inicial, així com Josep Mª Freixenet, que va fer una intervenció final, es van limitar a parlar del partit, donant per sobreentès que el creixement del partit és la via per a crear les condicions que ens permetin exercir el dret a decidir. És el mateix que deia, en el seu temps, l'Àngel Colom.

Aquestes intervencions, diguem que oficials de l'aparell del partit, em ratifiquen en la creença que hi ha un error de plantejament de fons: és el de no creure en el país. En les seves intervencions no van parlar mai ni dels espais de sobirania que ens hem d'anar guanyant com a país, ni de les estructures d'estat que s'haurien de crear des de les institucions nacionals, ni de les imprescindibles complicitats amb la societat civil, amb la resta de forces polítiques o a nivell internacional, i per suposat tampoc dels passos a seguir per a la convocatòria d'un referèndum. Tot es basa en assegurar, il·lusòriament, que assolirem les condicions necessàries per a exercir el dret a decidir quan tinguem una Esquerra hegemònica que hagi relegat en un segon i tercer terme socialistes i convergents.

Aquesta era literalment la proposta que reiterava l'Àngel Colom, quan era Secretari general del partit, i que tothom criticava per no tocar de peus a terra. El plantejament de la ponència, ahir ratificada per un dels seus redactors, és forassenyat per dues raons: primera perquè és absolutament il·lusori, i resultat d'una incapacitat per a fer anàlisis mínimament rigoroses, pensar que a mitjà termini Esquerra esdevindrà hegemònica en el panorama polític del país; i segona perquè en qualsevol cas avançar cap a un objectiu nacional d'aquesta envergadura (exercir el dret a decidir) només serà possible si ho fem amb la complicitat de la massa social que representen les altres forces majoritàries, convergents i socialistes, i no pas en contra seva.

I si retrec, ara, que el plantejament de la ponència d'Esquerra és idèntic als plantejaments que feia l'Àngel Colom no és pas per blasmar-lo, ja que la seva etapa al capdavant del partit també va aportar coses prou positives com la normalització de l'opció independentista, sinó per posar en evidència la manca d'idees, la incapacitat per a l'anàlisi, i en definitiva la manca de lideratge ideològic que pateix el partit.