Pàgines

divendres, 7 de setembre de 2007

Els eixos de la política catalana i espanyola


Tradicionalment, per a esquematitzar el mapa polític del país, s'ha imaginat una configuració basada en dos eixos: un eix que aniria de dreta a esquerra, del PP a IC per entendre'ns, basat en el posicionament ideològic; i un altre eix que aniria de l'espanyolisme a l'independentisme, és a dir del PP i Ciutadan's a ERC i la CUPs. Amb totes les gradacions intermèdies imaginables.

L'eix econòmic i social, en un món dominat per la ideologia liberal, a la pràctica no és que presenti grans diferències. A Madrid, PP i PSOE solen acusar-se constantment de plagi a l'hora de presentar els programes electorals, i les polítiques econòmiques són sempre continuistes, malgrat que canviï el partit en el govern. Hi ha uns lleugers matisos, naturalment, sobretot pel que fa a la sensibilitat envers les persones més desfavorides o en la preservació del medi, però sempre dins dels mateixos esquemes econòmics. No hi ha dos models de societat, sinó dos estils de gestionar el mateix model. Probablement, tampoc seria possible una altra política econòmica. Per això les pugnes polítiques, de confrontació entre la "dreta" i l'"esquerra", acostumen a tenir altres motivacions, o bé es limiten a aspectes més aviat simbòlics.
Això és el que fa diferent el mapa polític català de l'espanyol. Perquè a Espanya el nacionalisme, amb molt pocs matisos, és un plantejament plenament assumit per tothom. Qualsevol tema que pugui afectar la nació espanyola és abordat amb una unitat d'acció encomiable. I en tot cas, s'estableix una competició per veure qui és capaç de demostrar una major integritat nacionalista espanyola. Ho hem vist, per exemple, en el cas de Navarra.

És aquí, a Catalunya, on el nacionalisme és un veritable eix diferenciador, perquè aquí sí que es plantegen models nacionals radicalment diferents. Crear una nació, amb unes estructures d'estat pròpies, com propugnen els sobiranistes és un projecte polític que topa frontalment amb els qui opten per mantenir-nos com una peça més del mapa espanyol. El projecte sobiranista, però, és inviable sense una unitat d'acció com a mínim equiparable a la que tenen els espanyols a l'hora de defensar el nacionalisme espanyol..