Pàgines

dissabte, 10 de novembre del 2007

Sort de no ser ni monàrquic ni espanyol


Si fos monàrquic i espanyol, en aquests moments sentiria una vergonya immensa. No entendria que la figura que encarna la noblesa històrica d'un país tingués un comportament tan vulgar i impropi de la seva condició. Una figura reial només té sentit en la mesura que és això: una figura, i un símbol. En qualsevol tertúlia de cafè, i cafè de baixos fons, es podria entendre que algú tingués una sortida de to amb un "usted, cállese", que de tota manera seria tingut per un poca-solta maleducat.

En la cimera iberoamericana era d'esperar que el president veneçolà deixés anar també els seus exabruptes, no exempts a vegades d'una part de raó. Per la seva part, Zapatero havia de fer el seu paper institucional defensant el respecte per les persones (encara que en aquest cas es referia a l'Aznar) que havien ostentat un càrrec polític, elegits democràticament. I entremig, posant-se a un nivell més baix de formes que l'Hugo Chávez, va sortir el Rei perdent els modals i la compostura amb el seu "usted, cállese". Per acabar-ho d'adobar, quan el president nicaragüenc censurava, més correcte de formes i amb bona raó de fons, el paper de les empreses espanyoles en terres llatinoamericanes, el rei del espanyols amb un gest de manifesta mala educació es va aixecar i va sortir de la sala. Ni Zapatero ni Moratinos, no van reaccionar: suposo que no li podien cridar l'atenció, com hauria calgut, però tampoc el van gosar disculpar.
Una vegonya, aquests espanyols amb la seva caduca monarquia!