Tant la direcció d’ERC com la de CiU han mostrat el seu acord, en línies generals, a la proposta de llei de consultes populars elaborada pel Centre d’Estudis Sobiranistes. La coincidència dels dos partits nacionalistes s’ha posat en evidència en moltes altres ocasions davant de qüestions fonamentals de caràcter general i de defensa del país. Aquesta llei que hauria de permetre a Catalunya celebrar Referèndums i, per tant, avançar decisivament en l’exercici del dret a decidir, seria fàcilment consensuable entre ambdues forces polítiques, però de ben segur que caldrà vèncer les reticències dels socialistes, sense els quals probablement la llei no tirarà endavant.
Coincidim en aquells aspectes fonamentals per al país, però la realitat que s’entesten a fer prevaldre és tota una altra.
Sembla que hi hagi una voluntat expressa (per part de tots, inclosa ERC) de fer pivotar la política catalana entorn de l’eix dreta-esquerra, deixant l’aspecte nacional com a qüestió marginal. Sempre s’ha dit que, per l’ideari nacionalista i d’esquerres, el partit republicà tan aviat troba coincidències en alguns aspectes amb CiU com en d’altres amb el PSC. Allò de l’equidistància. Però a vegades sembla que el partit frontissa, el que tan aviat pot pactar amb els uns com amb els altres, sigui el PSC; i nosaltres li fem el joc quan els convé.
Quan es tracta de defensar temes socials, com ara la proposta del Conseller d’Educació sobre Centres d’integració per a immigrats, els socialistes troben el suport de CiU a l’Ajuntament de Vic, mentre que la direcció d’ERC, socis de govern, hi està en contra. I és el mateix que passa amb altres iniciatives de caràcter ecologista o de defensa del territori, com ara la MAT, el Quart cinturó, la prioritat de TGV enfront de rodalies, etc. en què ERC i IC-V es queden en minoria. I, a nivell espanyol, quan es tracta de tocar els temes clau d’identitat de la nació espanyola, socialistes i populars esdevenen una sola veu.
Naturalment que hi ha temes puntuals de sensibilitat social, de polítiques d’esqeurres, en què ERC pot sentir-se més còmode amb els socialistes que amb els convergents. Però cal posar a la balança una cosa i l’altra per veure si la nostra equidistància o la dels socialistes és real. Perquè a l’hora de la veritat, en els grans temes econòmics les posicions entre socialistes i convergents aquí, o entre socialistes i populars allà (on s’acusen mútuament de copiar-se els programes) divergeixen ben poc; en els grans temes de defensa de la identitat espanyola, de la indissoluble unitat de la pàtria espanyola, les posicions dels socialistes i dels populars són idèntiques; mentre que en els grans temes de defensa del país, com ara la proposta presentada pel CES sobre la capacitat de celebrar referèndums a Catalunya, hi ha moltes més coincidències entre ERC i CiU que amb els socialistes.
Aleshores, què posem a l’altre cantó de la balança, si els temes fonamentals de visió de país els tenim en un mateix platet?
Coincidim en aquells aspectes fonamentals per al país, però la realitat que s’entesten a fer prevaldre és tota una altra.
Sembla que hi hagi una voluntat expressa (per part de tots, inclosa ERC) de fer pivotar la política catalana entorn de l’eix dreta-esquerra, deixant l’aspecte nacional com a qüestió marginal. Sempre s’ha dit que, per l’ideari nacionalista i d’esquerres, el partit republicà tan aviat troba coincidències en alguns aspectes amb CiU com en d’altres amb el PSC. Allò de l’equidistància. Però a vegades sembla que el partit frontissa, el que tan aviat pot pactar amb els uns com amb els altres, sigui el PSC; i nosaltres li fem el joc quan els convé.
Quan es tracta de defensar temes socials, com ara la proposta del Conseller d’Educació sobre Centres d’integració per a immigrats, els socialistes troben el suport de CiU a l’Ajuntament de Vic, mentre que la direcció d’ERC, socis de govern, hi està en contra. I és el mateix que passa amb altres iniciatives de caràcter ecologista o de defensa del territori, com ara la MAT, el Quart cinturó, la prioritat de TGV enfront de rodalies, etc. en què ERC i IC-V es queden en minoria. I, a nivell espanyol, quan es tracta de tocar els temes clau d’identitat de la nació espanyola, socialistes i populars esdevenen una sola veu.
Naturalment que hi ha temes puntuals de sensibilitat social, de polítiques d’esqeurres, en què ERC pot sentir-se més còmode amb els socialistes que amb els convergents. Però cal posar a la balança una cosa i l’altra per veure si la nostra equidistància o la dels socialistes és real. Perquè a l’hora de la veritat, en els grans temes econòmics les posicions entre socialistes i convergents aquí, o entre socialistes i populars allà (on s’acusen mútuament de copiar-se els programes) divergeixen ben poc; en els grans temes de defensa de la identitat espanyola, de la indissoluble unitat de la pàtria espanyola, les posicions dels socialistes i dels populars són idèntiques; mentre que en els grans temes de defensa del país, com ara la proposta presentada pel CES sobre la capacitat de celebrar referèndums a Catalunya, hi ha moltes més coincidències entre ERC i CiU que amb els socialistes.
Aleshores, què posem a l’altre cantó de la balança, si els temes fonamentals de visió de país els tenim en un mateix platet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada