Pàgines

divendres, 25 de gener de 2008

La deriva del Departament d’Educació

De cop i volta, sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, el Departament d’Educació apareix amb la proposta de crear uns Centres d’acollida per als nouvinguts, com a pas previ per a integrar-se a l’escola. D’entrada, sembla una proposta forassenyada que va en la direcció contrària a les línies d’escola inclusiva que es propugnaven des del mateix Departament; però sobretot és una mostra de mal govern en la mesura que la iniciativa és fruit de la improvisació, sense haver consultat prèviament els sectors implicats i els experts en el tema.

Tal com s’ha plantejat inicialment sembla una barbaritat. Els nens nouvinguts, fonamentalment, el que necessiten és poder-se relacionar amb el seu entorn, amb els nens de la seva edat. És possible que hi hagi problemes, a nivell dels professionals de l’ensenyament, per saber com tractar aquests casos dins de les aules, però no n’hi ha massa a nivell dels nens que de seguida troben la manera d’entendre’s i de relacionar-se.

Una altra cosa seria que aquells alumnes que arriben a mig curs, abans d’anar directament a l’escola, passessin uns dies, màxim dues o tres setmanes, en uns centres on se’ls donés els quatre coneixements bàsics; però, no pretendre, com s’ha dit, esperar a què aprenguin la llengua i la realitat del país. Però aquesta mena d’immersió accelerada seria molt millor que es pogués fer dins de l’escola, compartint ja des del principi la major part del temps i de l’espai amb els qui han de ser els seus companys de classe. Diguem que no hi fa res que en el primer mig curs, en què acaben d’arribar, es perdin classes comunes de qualsevol àrea per tal de reforçar els coneixements bàsics en aules d’acollida, però el que no es poden perdre són les entrades i sortides, les hores del pati, les hores de joc i de trobar-se amb els companys. Senzillament, es tractaria d’ampliar a primària, i reforçar, les aules d’acollida.

La proposta del Govern de la Generalitat (perquè no és la proposta d’un tal Ernest, sinó del responsable d’Educació d’aquest Govern) ha topat amb el rebuig unànime dels sindicats i, en el cas de Vic, dels directors de les escoles públiques. És possible que, davant d’aquesta reacció, el Departament es faci enrere, comenci a matisar la seva proposta, i a adaptar-la al sentit comú, al que diuen els experts i al que pensen els professionals del ram.

Però això s’ho haurien de fer mirar; perquè ha estat un mal pas propi d’un mal governant que no sap què té entre mans, i que ha improvisat potser fruit d’un rampell irresponsable. Algú més responsable que ell hauria de pensar si al capdavant del Departament hi ha la persona adequada.

Mentrestant, i per altres temes, els sindicats de l’ensenyament ja han anunciat una vaga per al proper dia 14 de febrer.