Pàgines

dissabte, 26 de gener de 2008

Publicitar la publicitat

La notícia podia semblar irrellevant: “El PSPV denuncia que l'Ajuntament de València gasta 146.000 euros en publicitar una iniciativa a la qual destina 30.000”. Lògicament, cal pensar que a l’Ajuntament de València li interessava més la imatge pública que els reportava poder dir que tenia una iniciativa, que la mateixa iniciativa. No conec el tema, però no m’estranya gens que passin coses així perquè això es repeteix constantment, i no només a l’Ajuntament de València. Diguem que els socialistes no són pas tan innocents com per a poder tirar la primera pedra.

Només cal repassar el que ha fet l’Ajuntament de Barcelona en matèria de publicitat institucional. D’ençà de l’arribada d’Hereu a l’alcaldia, abans de les eleccions municipals, l’Ajuntament tripartit va duplicar la despesa en publicitat que tenia pressupostada. I no estem parlant de xifres relativament modestes com els 146.000 euros que denuncien els socialistes valencians, sinó de xifres milionàries. L’Ajuntament de Barcelona no va voler donar mai xifres oficials sobre les despeses reals en imatge pública, ja que a part de les formalment pressupostades, moltes altres activitats municipals incloïen el seu apartat publicitari. En el seu moment es van publicar xifres estimatives de més de 20 milions per a la campanya de Barcelona batega, que incloïa el conjunt de campanyes publicitàries generals de l’Ajuntament.

Recordem per exemple la publicitat que va fer, a nivell de televisió, tanques i premsa escrita, d’una guia de Barcelona que de tota manera ja es repartia gratuïtament a tots els barcelonins. Publicitat, doncs, absolutament injustificada. O aquesta darrera campanya televisiva en què fins al dia abans de Reis ens anunciaven que Barcelona es preparava per a celebrar el Nadal.

Quan un partit és a l’oposició critica aquestes pràctiques d’autobombo, però tan bon punt obté una quota de poder s’hi aplica com el qui més. Només caldria veure la quantitat de revistes i publicacions que han endegat les diferents administracions, inclosa la Generalitat, que es renoven a reprenen cada vegada que hi ha un canvi de titular al Departament, i que tenen un interès i una utilitat realment molt escàs. Quantes vegades no se’ns omple la bústia de publicacions institucionals d’aquesta mena, que van directament a la paperera, sense treure’ls l’embolcall (hauríem de separar el plàstic del paper per ser ecològicament correctes?), amb la resta de propaganda comercial.

Amb tot, no sóc pas del qui creuen allò de “qui sigui innocent que tiri la primera pedra”. Perquè aleshores els polítics no podrien criticar-se mai entre ells, i la seva acció encara quedaria més impune.