Pàgines

diumenge, 13 de gener de 2008

La raó de la Carme Chacón

Ja en campanya electoral, CiU té molt d’interès en presentar el PP i el PSOE com a dos partits molt iguals, com si al capdavall fos el mateix haver de pactar amb l’un o amb l’altre. Un criteri que se sent també en àmbits i cercles independentistes més radicals, i fins i tot ho diu el darrer comunicat d’ETA. Per això, la candidata socialista Carme Chacón ha sortit dient que no és el mateix el qui obre la porta a un nou Estatut (encara que després el retalli) que qui hi presenta un recurs al Constitucional; no és el mateix el qui tolera que el català sobrevisqui amb penes i treballs que qui ataca frontalment la llengua catalana; no és el mateix el qui amb comptagotes i regatejos constants accepta petits traspassos de competències que qui els voldria bloquejar tots i recuperar les competències que ja s’han cedit; no és el mateix... en això té raó.

El que no veig que tingui tanta raó és en la diferència entre el PP i el PSOE en determinades polítiques econòmiques i socials, com les del mateix ministeri de la Chacón.

Com que estem en campanya electoral, des de l’oposició és fàcil prometre l’oro i el moro, i des del govern emprendre accions de cara a la galeria. És el cas de les darreres actuacions presentades per la ministra i candidata Carme Chacón. Com que és evident que un dels grans problemes de la societat espanyola, i la catalana, és el de la vivenda, la ministra s’afanya a impulsar mesures per a promoure vivenda protegida. I una d’aquestes mesures és que els empresaris de la construcció i promotors immobiliaris podran acollir-se als beneficis de la vivenda protegida fins i tot després d’haver-los posat al mercat.

És a dir: fins ara un empresari podia decidir tirar endavant una promoció de vivenda de renda lliure, de manera que establia els preus al seu arbitri amb moltes més possibilitats d’obtenir-ne sucosos beneficis (diguem que darrerament escandalosos beneficis), encara que amb el risc que li costés de vendre els pisos. O bé podia optar per construir vivenda protegida que, amb les aportacions de l’administració, es podien vendre molt més fàcilment encara que amb uns beneficis menors (però beneficis igualment).

Ara, hi ha una certa crisi en la construcció, en bona part motivada pels excessos de les promotores i immobiliàries que han fet d’un bé bàsic de consum com és la vivenda una eina d’especulació i de beneficis desorbitats, a costa dels ciutadans que no tenen altra opció que comprar un pis, al preu que sigui. Aleshores, per tal d’evitar que les empreses que s’han engreixat en època de vaques grasses s’hagin d’estrènyer el cinturó en èpoques de no tan grasses, la ministra candidata els ho arregla amb la nova normativa. Els empresaris, a partir d’ara, podran emprendre la construcció de vivenda de renda lliure, i si els surt bé en podran continuar com fins ara traient beneficis extraordinaris; però si, degut a la crisi, els costa massa de vendre els pisos aleshores es podran acollir al règim de renda protegida, que els facilitarà la seva venda, encara que els beneficis no siguin tan exagerats.

Fantàstic. Ni un sistema liberal a seques ni un sistema socialista; una solució intermèdia. Si hi ha beneficis s’aplica el liberalisme econòmic (l’empresari se’ls ha guanyat), i si hi ha pèrdues aleshores socialitzem (entre tots, a través de l’administració, ens en fem solidaris). No és el mateix el PP que el PSOE, com diu la Carme Chacón; dubto que el PP hagués gosat emprendre una mesura d’aquestes característiques, perquè des de l’esquerra se’ls hagués dit de tot, i amb tota la raó del món, està clar.