El maig de l’any passat l’Assemblea de les Nacions Unides van declarar aquest any 2008, l’Any Internacional de les Llengües. I bé, hem entrat al 2008 i ningú ha mogut un dit ni que sigui per a complimentar formalment el que podria ser un any dedicat a la diversitat lingüística del planeta. És possible que la motivació que hi havia per a fer aquesta dedicatòria no tingués res a veure amb una hipotètica (inexistent) preocupació per la salvaguarda del patrimoni universal que representen les llengües, perquè ni tan sols crec que ho fessin per a cobrir unes aparences ni per a quedar bé amb ningú. Més aviat m’inclinaria a pensar que, havent de fer una declaració anual sobre una temàtica concreta, se’ls devia acabar la imaginació.
Resulta curiós el cinisme amb què es mou l’escena internacional, també en aquest àmbit. El representant francès a les Nacions Unides declarava que “el dret a usar la llengua pròpia, la capacitat de comunicar i, per tant, a comprendre i a fer-se comprendre, la preservació d'una herència de tants segles o fins i tot mil·lenària han de ser matèria de primer ordre a les Nacions Unides”. Llàstima que no en tinguem imatges per veure la cara que devia posar, mentre llegia aquest text, el representant d’un dels estats que amb més menyspreu tracten les llengües dels seus propis ciutadans.
Jo diria que en aquests moments, pel que fa a la protecció de les llengües, hi ha dues tipologies d’Estats: els que no s’interessen ni poc ni molt per les llengües del seu país, i que es limiten a donar per fet que, essent molt minoritàries en relació a la llengua o llengües oficials, ja s’aniran morint totes soles; i els que temen que, per la vitalitat de les diverses comunitats lingüístiques, la mort natural es retardi encara excessivament, i per tant opten per polítiques actives de persecució, discriminació i marginació d’aquestes llengües.
Però seria injust dir que no hi ha cap mena de preocupació pel tema lingüític a nivell de les Nacions Unides. La mateixa Assemblea que proclamava el 2008 com l’Any Internacional de les llengües, demanava que es garantís que tots els serveis lingüístics de les Nacions Unides disposessin dels mateixos recursos, per tal que la creixent predominança de l'anglès no anés en detriment de les altres cinc llengües oficials de l'ONU: l'àrab, l'espanyol, el francès, el rus i el xinès. La defensa de la diversitat s’acaba aquí; excepte els alemanys que voldrien incloure una altra llengua a protegir, i potser els italians també una altra...
Resulta curiós el cinisme amb què es mou l’escena internacional, també en aquest àmbit. El representant francès a les Nacions Unides declarava que “el dret a usar la llengua pròpia, la capacitat de comunicar i, per tant, a comprendre i a fer-se comprendre, la preservació d'una herència de tants segles o fins i tot mil·lenària han de ser matèria de primer ordre a les Nacions Unides”. Llàstima que no en tinguem imatges per veure la cara que devia posar, mentre llegia aquest text, el representant d’un dels estats que amb més menyspreu tracten les llengües dels seus propis ciutadans.
Jo diria que en aquests moments, pel que fa a la protecció de les llengües, hi ha dues tipologies d’Estats: els que no s’interessen ni poc ni molt per les llengües del seu país, i que es limiten a donar per fet que, essent molt minoritàries en relació a la llengua o llengües oficials, ja s’aniran morint totes soles; i els que temen que, per la vitalitat de les diverses comunitats lingüístiques, la mort natural es retardi encara excessivament, i per tant opten per polítiques actives de persecució, discriminació i marginació d’aquestes llengües.
Però seria injust dir que no hi ha cap mena de preocupació pel tema lingüític a nivell de les Nacions Unides. La mateixa Assemblea que proclamava el 2008 com l’Any Internacional de les llengües, demanava que es garantís que tots els serveis lingüístics de les Nacions Unides disposessin dels mateixos recursos, per tal que la creixent predominança de l'anglès no anés en detriment de les altres cinc llengües oficials de l'ONU: l'àrab, l'espanyol, el francès, el rus i el xinès. La defensa de la diversitat s’acaba aquí; excepte els alemanys que voldrien incloure una altra llengua a protegir, i potser els italians també una altra...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada