Una de les sorpreses del nou Govern espanyol ha estat la fusió del ministeri d’Agricultura i Pesca amb el de Medi Ambient, amb algunes competències d’aquest darrer que passen a altres ministeris com el d’Indústria. Les respostes no s’han fet esperar, tant de part dels ecologistes com de les organitzacions agràries i les relacionades amb la pesca. Tothom té la sensació d’haver-hi perdut perquè el nom de la capçalera ja no es té en exclusiva. El nom no fa la cosa?
Realment, resulta xocant que, en uns moments en què el canvi climàtic sembla un tema que ha d’estar permanentment damunt la taula de qualsevol govern, s’elimini la figura del Ministeri de Medi Ambient. És cert que hi ha molts ministeris, o a Catalunya molts Departaments, que d’alguna manera o altra incideixen en el medi ambient: els que fan referència a agricultura i pesca, a indústria, a turisme, a l’ordenació del territori i obres públiques, etc. Per tant, un Ministeri o un Departament de Medi Ambient no és només una persona al capdavant d’una administració dedicada a gestionar algunes competències específiques, sinó que al si del Govern és la veu ecologista (o com a mínim que observa la realitat des d’aquesta perspectiva) que pot incidir o condicionar les actuacions de la resta. Al capdavall, moltes activitats econòmiques que es regulen, controlen i incentiven des d’unes administracions poden entrar en contradicció amb la preservació del medi ambient.
I com en tota fusió, queda per veure qui s’ha menjat a qui. Des de les organitzacions agràries veuen amb mals ulls que el nom del Ministeri prioritzi el medi ambient a la seva activitat econòmica, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino. Hom pot discernir entre el medi rural i el marí, que es complementen, però no pas sumar-hi el Medi Ambient; a l’escola sempre ens deien que no es podien sumar conceptes diferents. Però, per contra, la titular del ministeri és la d’Agricultura i Pesca, i no pas la de Medi Ambient, cosa que pot condicionar la perspectiva amb què afronti ara les noves competències que assumeix.
El nom no fa la cosa? O com diuen els espanyols “¿el hábito no hace al monje?”
Realment, resulta xocant que, en uns moments en què el canvi climàtic sembla un tema que ha d’estar permanentment damunt la taula de qualsevol govern, s’elimini la figura del Ministeri de Medi Ambient. És cert que hi ha molts ministeris, o a Catalunya molts Departaments, que d’alguna manera o altra incideixen en el medi ambient: els que fan referència a agricultura i pesca, a indústria, a turisme, a l’ordenació del territori i obres públiques, etc. Per tant, un Ministeri o un Departament de Medi Ambient no és només una persona al capdavant d’una administració dedicada a gestionar algunes competències específiques, sinó que al si del Govern és la veu ecologista (o com a mínim que observa la realitat des d’aquesta perspectiva) que pot incidir o condicionar les actuacions de la resta. Al capdavall, moltes activitats econòmiques que es regulen, controlen i incentiven des d’unes administracions poden entrar en contradicció amb la preservació del medi ambient.
I com en tota fusió, queda per veure qui s’ha menjat a qui. Des de les organitzacions agràries veuen amb mals ulls que el nom del Ministeri prioritzi el medi ambient a la seva activitat econòmica, Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Medio Marino. Hom pot discernir entre el medi rural i el marí, que es complementen, però no pas sumar-hi el Medi Ambient; a l’escola sempre ens deien que no es podien sumar conceptes diferents. Però, per contra, la titular del ministeri és la d’Agricultura i Pesca, i no pas la de Medi Ambient, cosa que pot condicionar la perspectiva amb què afronti ara les noves competències que assumeix.
El nom no fa la cosa? O com diuen els espanyols “¿el hábito no hace al monje?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada