Hores d’ara, és difícil convèncer ningú de l’honestedat política i dels mitjans de comunicació. Estem tan avesat a què uns i altres utilitzin la demagògia constant, el falsejament de la realitat i la mentida, que el resultat no pot ser altre que el de l’escepticisme total, la perplexitat absoluta. No crec que sigui possible recuperar la credibilitat ni la confiança de la ciutadania, a no ser que es produeixi un tomb important, que ara mateix no veig per enlloc.
Els mateixos mitjans de comunicació que obrien portada amb el suposat escàndol de l’arranjament del cotxe del President del Parlament, amb un cost de 9 mil euros, callaven quan es descobria que la Casa Reial rebrà, a part de la ja sucosa partida pressupostària, 3’3 milions d’euros per arranjar la piscina i els jardins privats. I ara també posen el crit al cel pel nomenament d’una Viceconselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat. És evident que no els preocupava gens el possible malbaratament de recursos públics, tanmateix insignificants en el cas del cotxe del President del Parlament, i també en la creació de la Viceconselleria ja que no representa sinó un canvi de denominació per a donar relleu a una mateixa tasca, sinó que l’única obsessió dels suposats periodistes no era altra que el falsejament de la realitat al servei d’una ideologia i d’un partit polític en concret.
Si aquesta perversió professional provingués únicament de mitjans tan poc qualificats i amb tan poca qualitat moral com el Mundo o la COPE, la gent podria fàcilment destriar el gra de la palla. Però això no és així. I a aquesta política del desconcert s’hi apunta tothom, de manera que no solament es cau en la mateixa perversió, sinó que perd força qualsevol intent de desacreditar aquests mitjans i aquests polítics corromputs. A la farsa del cotxe del President del Parlament s’hi van apuntar mitjans de comunicació catalans, i no solament els partits de l’oposició sinó també un personatge tan gris com Joan Saura, teòricament membre del Govern d’Entesa, i fins i tot algun dirigent d’Esquerra.
I ara es repeteix la història: la creació d’una Viceconselleria d’Afers Exteriors pot desagradar als qui políticament voldrien una Catalunya provinciana, sense veu pròpia a nivell internacional; i les crítiques que apareguessin en aquest sentit, podrien ser fàcilment contrarestades amb una visió nacional de la qüestió. Però, no. Convergència i Unió, que honestament hauria hagut d’aplaudir la mesura, s’apunta també al carro de la desqualificació i el desconcert anant en contra dels seus propis principis i fent costat als enemics de Catalunya. Tenien raó quan el primer tripartit va començar a desmantellar les primeres oficines que la Generalitat tenia a l’exterior, però ara que hi ha hagut una rectificació i una acció seriosa en la política internacional no poden jugar a la demagògia de carregar-s’ho. Perquè el que es carreguen és la credibilitat de la política i dels polítics, sobretot la seva.
Els mateixos mitjans de comunicació que obrien portada amb el suposat escàndol de l’arranjament del cotxe del President del Parlament, amb un cost de 9 mil euros, callaven quan es descobria que la Casa Reial rebrà, a part de la ja sucosa partida pressupostària, 3’3 milions d’euros per arranjar la piscina i els jardins privats. I ara també posen el crit al cel pel nomenament d’una Viceconselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat. És evident que no els preocupava gens el possible malbaratament de recursos públics, tanmateix insignificants en el cas del cotxe del President del Parlament, i també en la creació de la Viceconselleria ja que no representa sinó un canvi de denominació per a donar relleu a una mateixa tasca, sinó que l’única obsessió dels suposats periodistes no era altra que el falsejament de la realitat al servei d’una ideologia i d’un partit polític en concret.
Si aquesta perversió professional provingués únicament de mitjans tan poc qualificats i amb tan poca qualitat moral com el Mundo o la COPE, la gent podria fàcilment destriar el gra de la palla. Però això no és així. I a aquesta política del desconcert s’hi apunta tothom, de manera que no solament es cau en la mateixa perversió, sinó que perd força qualsevol intent de desacreditar aquests mitjans i aquests polítics corromputs. A la farsa del cotxe del President del Parlament s’hi van apuntar mitjans de comunicació catalans, i no solament els partits de l’oposició sinó també un personatge tan gris com Joan Saura, teòricament membre del Govern d’Entesa, i fins i tot algun dirigent d’Esquerra.
I ara es repeteix la història: la creació d’una Viceconselleria d’Afers Exteriors pot desagradar als qui políticament voldrien una Catalunya provinciana, sense veu pròpia a nivell internacional; i les crítiques que apareguessin en aquest sentit, podrien ser fàcilment contrarestades amb una visió nacional de la qüestió. Però, no. Convergència i Unió, que honestament hauria hagut d’aplaudir la mesura, s’apunta també al carro de la desqualificació i el desconcert anant en contra dels seus propis principis i fent costat als enemics de Catalunya. Tenien raó quan el primer tripartit va començar a desmantellar les primeres oficines que la Generalitat tenia a l’exterior, però ara que hi ha hagut una rectificació i una acció seriosa en la política internacional no poden jugar a la demagògia de carregar-s’ho. Perquè el que es carreguen és la credibilitat de la política i dels polítics, sobretot la seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada