Els pressupostos de l'Estat per al 2009 han estat vetats en la seva tramitació al Senat. Una mesura de caràcter testimonial, que ha servit només per a escenificar les posicions de cada partit, amb el convenciment que al Congrés el mateix pressupost obtindrà la majoria suficient per a ser aprovats definitivament. De fet hi havia quatre propostes de veto per a aquests pressupostos: el del PP, el de CiU, el d'ERC i el d'IC-V. Per tant, les objeccions que hi feien uns i altres podien ser diametralment oposades.
Bàsicament, hi havia dues grans motivacions que justificaven l'oposició als números presentats per Pedro Solbes: la seva inadequació per a fer front a la crisi, i l'incompliment de les promeses i del que estableix l'Estatut en matèria de finançament de Catalunya. La primera motivació val a dir que és més demagògica que real; no hi ha pressupostos ideals per a sortir de la crisi, per més diners que s'hi aboquin sempre seran insuficients, i en tot cas es podria al·ludir a una qüestió de prioritats. Unes prioritats que pel PP passarien per reduir despeses socials, desprotegir encara més els qui de veritat pateixen la crisi, i aportar els recursos necessaris perquè els qui s'han beneficiat del període de bonança i d'alguna manera han estat causants de la crisi ara en puguin sortir el més ben parats possible. A nivell social, les propostes del PP s'assemblarien més a les dels socialistes que no pas a les d'ERC o d'IC-V.
Més diferències hi hauria encara pel que fa al sistema de finançament. És evident que el Govern socialista, inclosos els socialistes catalans i a l'igual que el PP, estan disposats a incomplir el que marca l'Estatut i mantenir l'actual sistema d'espoli de Catalunya i de discriminació envers els catalans. CiU, ERC i IC-V per una banda, i PP i PSC-PSOE per l'altra. El fet que Esquerra hagi votat afirmativament el veto d'IC-V, i negativament el del PP, significa que coincideixen a grans trets amb els ecosocialistes però difereixen frontalment dels socialistes i dels populars. L'abstenció envers el veto de CiU, s'ha d'entendre més com una voluntat de no donar una imatge de front nacionalista, o per diferències estratègiques més que de fons, altrament també hi haurien votat en contra.
Des d'un punt de vista d'honestedat política l'actitud del PP de votar al costat d'ERC per erosionar el PSOE, encara que suposi votar en contra dels seus principis, és del tot impresentable. Abans d'ahir s'esquinçaven les vestidures per la fotesa d'una frase contra la monarquia, acusant els socialistes de tenir tractes amb els independentistes, i ahir eren ells els qui votaven a favor del qui crida "mori el borbó".
Bàsicament, hi havia dues grans motivacions que justificaven l'oposició als números presentats per Pedro Solbes: la seva inadequació per a fer front a la crisi, i l'incompliment de les promeses i del que estableix l'Estatut en matèria de finançament de Catalunya. La primera motivació val a dir que és més demagògica que real; no hi ha pressupostos ideals per a sortir de la crisi, per més diners que s'hi aboquin sempre seran insuficients, i en tot cas es podria al·ludir a una qüestió de prioritats. Unes prioritats que pel PP passarien per reduir despeses socials, desprotegir encara més els qui de veritat pateixen la crisi, i aportar els recursos necessaris perquè els qui s'han beneficiat del període de bonança i d'alguna manera han estat causants de la crisi ara en puguin sortir el més ben parats possible. A nivell social, les propostes del PP s'assemblarien més a les dels socialistes que no pas a les d'ERC o d'IC-V.
Més diferències hi hauria encara pel que fa al sistema de finançament. És evident que el Govern socialista, inclosos els socialistes catalans i a l'igual que el PP, estan disposats a incomplir el que marca l'Estatut i mantenir l'actual sistema d'espoli de Catalunya i de discriminació envers els catalans. CiU, ERC i IC-V per una banda, i PP i PSC-PSOE per l'altra. El fet que Esquerra hagi votat afirmativament el veto d'IC-V, i negativament el del PP, significa que coincideixen a grans trets amb els ecosocialistes però difereixen frontalment dels socialistes i dels populars. L'abstenció envers el veto de CiU, s'ha d'entendre més com una voluntat de no donar una imatge de front nacionalista, o per diferències estratègiques més que de fons, altrament també hi haurien votat en contra.
Des d'un punt de vista d'honestedat política l'actitud del PP de votar al costat d'ERC per erosionar el PSOE, encara que suposi votar en contra dels seus principis, és del tot impresentable. Abans d'ahir s'esquinçaven les vestidures per la fotesa d'una frase contra la monarquia, acusant els socialistes de tenir tractes amb els independentistes, i ahir eren ells els qui votaven a favor del qui crida "mori el borbó".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada