La Comissió de Sanitat del Senat acaba de rebutjar una moció presentada conjuntament per l’Entesa i CiU en la qual es demanava que l’examen d’accés a la formació sanitària especialitzada (MIR) es pogués fer en català. PP i PSOE s’han aliat una vegada més per anar en contra del dret dels catalans a utilitzar la seva llengua. A vegades, quan es reclama un determinat estatus o unes mesures de protecció per a la llengua catalana, els qui treballen dia a dia per imposar el model monolingüe castellà arreu de l’Estat, argumenten que els qui tenen drets no són les llengües sinó les persones. Però per al PP i per al PSOE, les persones tampoc tenen aquest dret, si no parlen la llengua espanyola.
La notícia, de fet, no hauria de ser notícia perquè és el pa de cada dia. Quan des de les institucions catalanes s’emprèn una iniciativa en defensa de la llengua pròpia del país, hipòcritament apareixen veus reclamant el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua que vulguin sense imposicions ni restriccions normatives. Són les mateixes veus que aplaudeixen i recolzen que es prohibeixi per llei o per decret l’ús de la llengua catalana, com ha tornat a passar ara. On són els anomenats no nacionalistes que aquí prediquen el liberalisme més absolut pel que fa a l’ús de les llengües?
Però no ens enganyem, no són només aquests els qui de forma deshonesta prediquen aquí el que no creuen que calgui fer en el conjunt de l’Estat. Si es continua prohibint als catalans emprar la seva llengua per a fer aquests exàmens d’accés a la formació sanitària especialitzada és per la voluntat expressa i explícita dels socialistes catalans. Presenten la proposta a la Comissió del Senat perquè saben que ja serà tombada per l’aliança dels nacionalistes espanyols (PSOE-PP). Altrament, continuarien i continuaran donant tot el suport incondicional al Govern Zapatero perquè es refermi en les seves polítiques d’incompliments, d’ofec econòmic i de persecució de la llengua catalana.
I aquí, tampoc ningú els exigeix un mínim de coherència i d’honestedat envers el país. I una i altra vegada refermem la nostra lleialtat incondicional envers els qui refermen la lleialtat incondicional al nacionalisme espanyol que ens ofega. No és estrany que morim ofegats.
La notícia, de fet, no hauria de ser notícia perquè és el pa de cada dia. Quan des de les institucions catalanes s’emprèn una iniciativa en defensa de la llengua pròpia del país, hipòcritament apareixen veus reclamant el dret dels ciutadans a utilitzar la llengua que vulguin sense imposicions ni restriccions normatives. Són les mateixes veus que aplaudeixen i recolzen que es prohibeixi per llei o per decret l’ús de la llengua catalana, com ha tornat a passar ara. On són els anomenats no nacionalistes que aquí prediquen el liberalisme més absolut pel que fa a l’ús de les llengües?
Però no ens enganyem, no són només aquests els qui de forma deshonesta prediquen aquí el que no creuen que calgui fer en el conjunt de l’Estat. Si es continua prohibint als catalans emprar la seva llengua per a fer aquests exàmens d’accés a la formació sanitària especialitzada és per la voluntat expressa i explícita dels socialistes catalans. Presenten la proposta a la Comissió del Senat perquè saben que ja serà tombada per l’aliança dels nacionalistes espanyols (PSOE-PP). Altrament, continuarien i continuaran donant tot el suport incondicional al Govern Zapatero perquè es refermi en les seves polítiques d’incompliments, d’ofec econòmic i de persecució de la llengua catalana.
I aquí, tampoc ningú els exigeix un mínim de coherència i d’honestedat envers el país. I una i altra vegada refermem la nostra lleialtat incondicional envers els qui refermen la lleialtat incondicional al nacionalisme espanyol que ens ofega. No és estrany que morim ofegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada