Pàgines

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Res de nou, senyora Montserrat

Ha tardat prou la Montserrat Nebreda a deixar el Partit Popular de Catalunya. I ho fa traient un llibre on explica moltes de les confidències que ha anat acumulant durant aquests anys de militància al partit nacionalista espanyol per excel·lència. Les frases que hi recull, segons han avançat alguns mitjans de comunicació, són per sucar-hi pa i posen al descobert el caràcter autoritari, racista, d’un odi visceral envers Catalunya i la seva llengua, i en definitiva el veritable paper mercenari dels populars catalans als quals importa un rave el país, dedicats de ple a crear tensions i enfrontaments ficticis per afavorir l’ascens del PP a Espanya. Però no diu res de nou la Montserrat Nebreda.

El rol del Partit Popular a Catalunya no és cap secret per a ningú. La seva funció no és fer cap aportació positiva per al país, encara que fos des de la seva òptica, sinó actuar com a element provocador i atiador de conflictes, tot per a justificar l’estratègia ultra dels seus superiors espanyols. I això ho sabia la Montserrat Nebreda quan va ingressar al partit, com ho sabia el Josep Piqué, l’Anna Birulés i tants d’altres que han sortit escaldats del seu intent de reformar el partit des de dins. Perquè, el problema no és que la direcció del Partit Popular a Catalunya adopti estratègicament una determinada tendència que alguns pugin tenir la pretensió de capgirar, sinó que el problema rau en seu objectiu final, i únic. És el mateix que li passa a Ciutadans, que teòricament va néixer amb la idea de deixar de banda el nacionalisme català, i ha estat un partit monotemàtic, obsessionat només amb els temes essencialistes des d’un nacionalisme espanyol d’allò més tronat que els ha portat a aliar-se a Europa amb l’extrema dreta més xenòfoba.

És comprensible que una persona mínimament assenyada, mínimament honesta, vulgui deixar un partit que fa de l’odi envers el país la seva bandera. Però la Montserrat Nebreda no ha descobert res de nou durant aquests anys de militància al PPC. No pot al·legar ni ignorància. L’únic que li ha fallat és la seva vana pretensió de fer carrera política en un partit on no compten ni les idees, ni l’honestedat, ni la raó, on tot es basa en l’obsessió cega en contra de Catalunya. En una cosa deu tenir raó l’Alícia Sànchez Camacho: la Montserrat Nebreda decideix ara abandonar el partit com a gest publicitari per a vendre el seu llibre.