Ho deia Joan Ridao, Secretari General d’Esquerra, parlant de la Llei General de Comunicació Audiovisual (LGCA): És un “autèntic disbarat, regressiu i lesiu contra els interessos culturals, lingüístics i econòmics del sector audiovisual català", i "constitueix una autèntica LOAPA cultural, que arriba al Congrés amb una clara voluntat afavoridora de les grans empreses, rabiosament centralista, ignorant de la diversitat lingüística de l'Estat i oblidant el deure de servei de la televisió pública”. És per això que Esquerra hi presentarà tot un seguit d’esmenes que seran, amb tota probabilitat, rebutjades perquè el PSC-PSOE trobarà com sempre altres majories per defensar els seus disbarats.
I picarem de peus i ens esquinçarem les vestidures; i ells riuran de la nostra incurable estupidesa. Zapatero ha jugat, i continua jugant, quan i com vol amb els grups petits de l’oposició; i, tot s’ha de dir, ho té relativament fàcil perquè els dirigents d’aquests partits, molt curts de mires, ni s’adonen que estan fent una cursa de relleus per a apuntalar el Govern espanyol que imposa la seva llei i la seva concepció d’Estat centralista, uniformitzador i retrògrada. Per a cada ocasió, Zapatero utilitza el clínnex que més li convé, es digui CiU, CC, PNB, UPyD, IC-V o Esquerra, perquè sap que aquests es deixen comprar per quatre rals; quan els toca el torn de salvar el Zapatero es fan el milhomes com si haguessin aconseguit la gesta de doblegar-lo als seus peus, i quan és el torn dels altres han de simular un enuig desmesurat que els passarà tan bon punt els torni a cridar a la Moncloa. I aquesta Esquerra, està clar, no n’és pas una excepció: a part de continuar donant suport als socialistes per tal que puguin continuar governant al seu aire a Catalunya, i que de retruc esdevé el suport imprescindible per al Govern espanyol per a tirar endavant els seus projectes, fa quatre dies que el recolzaven per a aprovar la reforma del sistema de finançament; aleshores era CiU la qui s’exclamava aïradament.
Els partits minoritaris a Madrid tenen la clau, i en certa manera la paella pel mànec, però la utilitzen només per treure’n pírrics beneficis, i encara sovint més de partit que de país. Globalment, alternant-se, són ells (Esquerra, també) els qui donen suport a les polítiques rabiosament centralistes del Govern Zapatero. Un autèntic disbarat, sí senyor.
I picarem de peus i ens esquinçarem les vestidures; i ells riuran de la nostra incurable estupidesa. Zapatero ha jugat, i continua jugant, quan i com vol amb els grups petits de l’oposició; i, tot s’ha de dir, ho té relativament fàcil perquè els dirigents d’aquests partits, molt curts de mires, ni s’adonen que estan fent una cursa de relleus per a apuntalar el Govern espanyol que imposa la seva llei i la seva concepció d’Estat centralista, uniformitzador i retrògrada. Per a cada ocasió, Zapatero utilitza el clínnex que més li convé, es digui CiU, CC, PNB, UPyD, IC-V o Esquerra, perquè sap que aquests es deixen comprar per quatre rals; quan els toca el torn de salvar el Zapatero es fan el milhomes com si haguessin aconseguit la gesta de doblegar-lo als seus peus, i quan és el torn dels altres han de simular un enuig desmesurat que els passarà tan bon punt els torni a cridar a la Moncloa. I aquesta Esquerra, està clar, no n’és pas una excepció: a part de continuar donant suport als socialistes per tal que puguin continuar governant al seu aire a Catalunya, i que de retruc esdevé el suport imprescindible per al Govern espanyol per a tirar endavant els seus projectes, fa quatre dies que el recolzaven per a aprovar la reforma del sistema de finançament; aleshores era CiU la qui s’exclamava aïradament.
Els partits minoritaris a Madrid tenen la clau, i en certa manera la paella pel mànec, però la utilitzen només per treure’n pírrics beneficis, i encara sovint més de partit que de país. Globalment, alternant-se, són ells (Esquerra, també) els qui donen suport a les polítiques rabiosament centralistes del Govern Zapatero. Un autèntic disbarat, sí senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada