El Senat està debatent en Comissió el que ha de ser el nou Reglament. El moment oportú, doncs, perquè s’hi introdueixin els canvis en matèria d’usos lingüístics per tal que es respecti la igualtat de tots els ciutadans i la concepció plurilingüista de l’Estat. Però ja sabem que la Constitució estableix com a dogma que no tots els ciutadans són iguals en drets, que els drets d’un catalanoparlant no són equiparables als drets d’un castellanoparlant, de manera que l’equiparació de les diferents llengües que es parlen a l’Estat podria ser inconstitucional, tal com diuen alguns magistrats del Tribunal Constitucional. I també sabem que per als nacionalistes espanyols a l’Estat no es parlen diverses llengües, sinó només una, la que té un rang superior; la resta són peculiaritats que algunes comunitats tenen a més a més.
Tot això ja ho sabíem, i no ens ha de venir de nou que ho defensin els socialistes i els populars espanyols, amb la complicitat dels seus subordinats catalans. El que ens sorprèn, però, és que Esquerra també els faci el joc i retiri les esmenes que tenia preparades en relació a l’ús del català, del basc i del gallec al Senat. És a dir que és molt possible que s’acabi aprovant un nou Reglament del Senat, sense que Esquerra ni tan sols hi hagi presentat esmenes en aquest sentit. Justament, l’excusa que anaven donant fins ara els presidents del Senat i els partits nacionalistes espanyols per tal d’impedir-hi l’ús del català era que això no estava previst en el seu Reglament; i que el tema s’havia de debatre quan aquest es reformés. I arribada l’hora, Esquerra, integrada al grup de l’Entesa on són majoria els socialistes, accepta disciplinadament que es retirin les esmenes que ells mateixos havien presentat.
Les explicacions que hi donava el senador republicà Carles Bonet, portaveu de l’Entesa en la Comisssió de Reglament del Senat, eren inversemblants i surrealistes. Segons recullen els mitjans de comunicació, el senador d’Esquerra raona la retirada de les esmenes perquè “aquesta és una matèria sensible que no hauria obtingut l’aprovació del Ple de la Cambra”. Està clar que no hauria tingut el suport de la Cambra, bàsicament perquè el partit amb el qual comparteixen grup al Senat, el PSC-PSOE, hi votaria en contra. I per aquesta regla de tres, què carai hi fa en Ridao al Congrés presentant propostes i esmenes que sap que no tiraran endavant per l’oposició frontal de socialistes i populars? Al Senat, Esquerra no hi farà ni el paper testimonial de deixar-hi constància amb les seves esmenes, senzillament perquè estem supeditats al Grup de l’Entesa on són majoria els socialistes.
Això sí. Un cop fetes aquestes renúncies (ja no ve d’una), ens exclamarem en campanya electoral dient que són els del PSC els qui no tenen veu pròpia a Madrid. I fins i tot tindrem la barra de dir, com deia Carles Bonet, que aquesta "Serà la nostra actitud constant i permanent sense defallir".
Tot això ja ho sabíem, i no ens ha de venir de nou que ho defensin els socialistes i els populars espanyols, amb la complicitat dels seus subordinats catalans. El que ens sorprèn, però, és que Esquerra també els faci el joc i retiri les esmenes que tenia preparades en relació a l’ús del català, del basc i del gallec al Senat. És a dir que és molt possible que s’acabi aprovant un nou Reglament del Senat, sense que Esquerra ni tan sols hi hagi presentat esmenes en aquest sentit. Justament, l’excusa que anaven donant fins ara els presidents del Senat i els partits nacionalistes espanyols per tal d’impedir-hi l’ús del català era que això no estava previst en el seu Reglament; i que el tema s’havia de debatre quan aquest es reformés. I arribada l’hora, Esquerra, integrada al grup de l’Entesa on són majoria els socialistes, accepta disciplinadament que es retirin les esmenes que ells mateixos havien presentat.
Les explicacions que hi donava el senador republicà Carles Bonet, portaveu de l’Entesa en la Comisssió de Reglament del Senat, eren inversemblants i surrealistes. Segons recullen els mitjans de comunicació, el senador d’Esquerra raona la retirada de les esmenes perquè “aquesta és una matèria sensible que no hauria obtingut l’aprovació del Ple de la Cambra”. Està clar que no hauria tingut el suport de la Cambra, bàsicament perquè el partit amb el qual comparteixen grup al Senat, el PSC-PSOE, hi votaria en contra. I per aquesta regla de tres, què carai hi fa en Ridao al Congrés presentant propostes i esmenes que sap que no tiraran endavant per l’oposició frontal de socialistes i populars? Al Senat, Esquerra no hi farà ni el paper testimonial de deixar-hi constància amb les seves esmenes, senzillament perquè estem supeditats al Grup de l’Entesa on són majoria els socialistes.
Això sí. Un cop fetes aquestes renúncies (ja no ve d’una), ens exclamarem en campanya electoral dient que són els del PSC els qui no tenen veu pròpia a Madrid. I fins i tot tindrem la barra de dir, com deia Carles Bonet, que aquesta "Serà la nostra actitud constant i permanent sense defallir".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada