Pàgines

dimarts, 6 d’abril de 2010

La corrupció inevitable

Els casos de corrupció, diuen, són inevitables en política com ho són en el món empresarial; només que en aquest darrer cas, si no toquen els cabals públics, no acostumen a tipificar-se com a delicte. Qui remena oli, els dits se n’unta, fa la dita. I suposo que la temptació personal d’aquell que fent un petit gest pot portar l’aigua, en aquest cas els cabals, cap al seu molí deu ser molt gran, sobretot si tenim en compte que la legislació ja preveu diferents fórmules de camuflatge. El que passa és que, a voltes, la cobdícia personal o una excessiva confiança en el control que s’exerceix sobre els administradors de la Justícia, pot fer sortir de mare la qüestió. És el que sembla que li ha passat al Partit Popular.

A partir d’avui es coneixeran els detalls del sumari pel cas Gürtel. Però ja fa temps que porten cua els sumaris oberts a les Illes, on hi ha involucrat fins al capdavall el que n’havia estat President, o els del País Valencià, on fins ara se n’han anat sortint a base d’incomprensibles resolucions de jutges amics, o de canviar reiteradament els jutges si no eren de la seva corda. En cap cas es tracta d’afers menors, ni d’elements marginals, que de lladres n’hi ha per totes les cases, sinó d’implicació directa dels màxims dirigents, inclòs naturalment el secretari de finances del partit. Com en totes les trames mafioses, la deriva per foscos viaranys d’alguns recursos públics que han de servir per al finançament del partit permet també l’enriquiment personal d’individus sense escrúpols, alguns dels quals no han tingut inconvenient d’admetre obertament que per això s’han ficat en política. És del tot impossible al·legar ignorància dels màxims dirigents quan hi havia trames tan ben preparades i d’un calibre tan desproporcionat per a finançar el partit. Ja han aconseguit invalidar algunes proves, d’excloure de la imputació inicial alguns dels caps més representatius, però tot i així el cas sembla ser excessivament gran i evident com a continuar fent la vista grossa,
La Secretària General del Partit Popular anunciava ahir que serien contundents envers els implicats en casos de corrupció, cosa que no han fet fins ara ja que s’han dedicat sobretot a encobrir-los. Sap de sobres que si la Justícia apliqués el mateix criteri que s’ha aplicat en altres ocasions, quan diversos individus dirigents d’una organització s’han vist involucrats en delictes en funció dels seus càrrecs, el Partit Popular podria ser declarat una associació il·lícita per a delinquir. Però sap que en tindrà prou amb tallar, no pas els brots corruptes, sinó només aquells que ja no es possible salvar. Perquè si fos certa la seva decisió d’acabar amb tots els focus de corrupció del Partit Popular, l’única sortida seria la dissolució del partit.